Introducció a la macrobiòtica

Dins de l’ampli ventall de propostes dietètiques que podem trobar avui caldria diferenciar les novetats, més o menys especulatives i que només recullen alguns aspectes d’una alimentació sana (moltes vegades orientades només a aprimar-se), de les que deriven d’una llarga tradició i ratificades per l’experiència. Entre aquestes últimes hi hem de comptar l’alimentació macrobiòtica, que encara que faci relativament poc que hagi arribat a Occident, està basada en la tradició i productes propis de l’alimentació japonesa, amb el rerefons de la filosofia de l’Antiga Xina.

Qui la va introduir a Occident fou el japonès George Ohsawa, que de jove, cap el 1912, s’havia curat d’una tuberculosi abandonant les modes occidentals d’alimentació i retornant a la tradició japonesa, a base de cereals integrals, miso (pasta de soja fermentada amb sal), verdures, algues i alguns peixos. Hem de tenir en compte que quan el Japó es va obrir a Occident el 1868, es van anar incorporant a l’alimentació la carn, els ous, la llet, el pa, l’arròs blanc i el sucre, i amb el canvi de dieta varen aparèixer també certes malalties lligades al nou estil de vida.

L’alimentació macrobiòtica es basa en cereals integrals (arròs, mill, blat, ordi…) aproximadament en un 50%, un 25% de vegetals i un 15% de llegums. Completant la resta amb algues i proteïnes que poden ser d’origen vegetal (especialment el tofu i altres productes de la soja) o peix. Les fruites es prenen cuites o seques, poques vegades fresques, i la beguda preferida és el té verd amb poca teïna (coneguts con Bancha o Kukicha). Aquesta alimentació exclou la carn, especialment la vermella, els productes làctics, el sucre, els aliments refinats i els condiments i especies picants.

En un moment en què a Occident els aliments començaven a ser majoritàriament desnaturalitzats, la macrobiòtica va suposar, a més de la incorporació d’aliments i formes de preparació aquí desconeguts fins aleshores (algues, miso, salsa de soja, tofu, fermentats…) i reivindicar altres que havien deixat de consumir-se (cereals integrals), la introducció de tota una filosofia veritablement holística en un univers sense absoluts, en el que tot és relatiu i tot està relacionat, i que transcendia les dicotomies del “bo i dolent”. Arribava amb la macrobiòtica tota una altra concepció del món, que explicava a través de l’alimentació la metafísica oriental en termes comprensibles a la lògica occidental. Les guerres mundials van portar Ohsawa a reivindicar la idea que així com l’alimentació sana prevé les malalties, la filosofia sobre la que es basa podia prevenir els conflictes. Així doncs, la macrobiòtica no és tant sols una forma de menjar, sinó tota una manera de pensar i també un estil de vida.

Segons la filosofia dels fundadors de la macrobiòtica, tots els mals d’Occident deriven de l’egocentrisme i de la manca de visió de conjunt, és a dir, de veure només un aspecte de la realitat que, a més a més, no sempre és el que més ens convé. I és un mal que s’ha anat estenent per tot el món. Ohsawa va escriure un munt de llibres i va crear tot un moviment amb grups d’estudi, revistes, així com restaurants i importació de productes japonesos. Tenia la convicció que amb aquesta manera de pensar es resolen tots els conflictes de l’humanitat, ja que una alimentació sana no tant sols és bona per la salut, sinó que també influeix en el comportament.

Des del punt de vista de la medicina xinesa, és una dieta més aviat yang, en la que es beu poca aigua, es mengen poques fruites i aliments crus, el que la fa aquí més escaient per l’època hivernal, així com per algunes malalties i per la convalescència.

Encara avui el Japó és un dels països on la gent viu més anys, i el fet que quan emigren els japonesos tenen els mateixos riscs de malalties cardiovasculars i esperança de vida que les persones dels país d’acollida, posa de manifest que no és una qüestió genètica, sinó que segurament té alguna cosa a veure amb la dieta, que segueix sent molt variada, lleugera i saludable. També s’ha de tenir en compte la higiene, no només personal sinó sobretot ambiental i social. De fet, la religió xintoista es basa en la purificació del cos i la ment. Però no tant sols són longeus sinó que, a més, gaudeixen d’una vellesa més saludable, el que potser també es deu a la integració de la gent gran, que són contractats per ajudar i aprofitar la seva experiència en petites tasques en diversos terrenys de la vida social.

Segons la macrobiòtica, la salut no és tant sols l’absència de malaltia, sinó que ha de complir set condicions fonamentals: No estar cansat ni desanimat, dormir bé, tenir gana, tenir bona memòria, estar de bon humor, i gaudir d’un bon enteniment, i molt especialment manifestar sempre un sentiment de gratitud envers la vida.

En definitiva, la macrobiòtica es basa en triar aliments de gran potència vital, com són les llavors, i aquells que han recollit l’energia de la terra i el sol, com les fulles, arrels i plantes, mastegar-los bé i consumint-los cercant un equilibri energètic. De fet, moltes de dietes que es presenten com a novedoses avui són una reelaboració d’aquests principis bàsics, afegint-hi terminologia química i científica que la fa més presentable als ulls occidentals.

Per qui no la conegui, el millor és començar provant-la en alguns dels restaurants especialitzats. A Barcelona n’hi ha dos, el Macrobiòtic Zen i el Miquetes Màgiques, que també ofereixen cursos per aprendre a cuinar macrobiòtica.