La dietètica oficial acostuma a aconsellar que es prengui llet i els seus derivats degut al seu alt contingut en calci. De la mateixa manera que s’afegeix sal al brou quan està fat, sembla lògic que la descalcificació s’hagi de remeiar prenent calci, pel que moltes persones beuen diàriament un o més vasos de llet amb la intenció de compensar la pèrdua de massa òssia. Però el cos humà no és una olla, i una cosa és la quantitat de calci que s’ingereix i una altra ben diferent la proporció d’aquest calci que s’absorbeix, s’assimila i acaba dipositada als ossos.
Es té poc en compte que l’organisme humà és un sistema que s’autoregula, de tal manera que quan augmenta la necessitat de calci, augmenta també la seva absorció i se’n disminueix l’eliminació. Un excés de calci a través de l’alimentació o en preparats farmacològics esperona els mecanismes d’eliminació i pot acabar desajustant l’homeòstasi.
Tant és així que estudis seriosos demostren que la ingesta excessiva de calci augmenta el risc de fractura òssia.
- Els EUA, un dels països capdavanters en el consum de làctics, encapçala també la llista dels països amb més fractures de coll de fèmur, superats només per Austràlia i Nova Zelanda, on es consumeix encara més llet per habitant.
- Desprès de 25.000 anàlisis de sang es va trobar que les persones que prenien de tres a cinc vasos de llet cada dia tenien els nivells més baixos de calci en sang.
- Els xinesos que han introduït la llet a la seva dieta pateixen més osteoporosi, quan teòricament hauria de ser al revés, ja que prenen quatre cops més calci que els que segueixen la dieta tradicional.
- També s’ha vist que l’osteoporosi és més acusada en aquelles persones que, sense haver-ne pres mai, comencen a beure llet animal.
L’osteoporosi és una malaltia dels països consumidors de productes làctics, que suposadament la prevenen amb aquest aliment. Curiosament, aquests països “avançats” tendeixen a escurçar el temps de la lactància materna i a subministrar llet de vaca durant la resta de la infantesa i en l’edat adulta. Pot ser que aquest escurçament de la lactància tingui relació amb el fet que alguns consumidors de llet es puguin considerar addictes: en aquest cas fóra aconsellable substituir la llet de vaca per altres begudes més sanes, com ara la llet d’ametlla, d’avellana, de soja, d’arròs, de civada, de xufla o de sèsam.
Existeix una correlació encara més directa entre l’osteoporosi i l’excés en el consum de proteïnes animals, que augmenta l’eliminació de calci per la orina, el que no passa amb les proteïnes d’origen vegetal. I això és així perquè les proteïnes d’origen animal (i la caseïna de la llet n’és una) acidifiquen la sang, i l’organisme recorre al calci dels ossos i les dents per a neutralitzar aquesta acidesa.
Llegiu més a El mite de la llet i L’osteoporosi
