No busca remeis que siguin útils per a un mal determinat sinó corregir allò que fa possible que aquests mals apareguin.
— Jordi Vendrell
És un dels pocs especialistes en medicina tradicional xinesa (MTX). A banda de doctorar-se aquí, ha fet cursos a Sri Lanka, Hong Kong, Taiwan i Pequín. Parlem al seu consultori -un pis amplíssim, tranquil, lluminós, situat entre Can Serra i el Palau Robert- mentre va posant i traient agulles. Encara que va per feina, parla a poc a poc, fluixet. Desprèn calma. Surto quan hi ha dues monges.
L’acupuntura no és vudú, oi?
No, encara que de vegades ho sembli. Perquè aconsegueix uns resultats tan immediats, espectaculars i impensables per a la nostra medicina que de vegades ho sembla.
Per saber acupuntura s’ha d’anar a la Xina?
No. El que has de tenir és alguna escola -a Occident hi ha dificultats de formació- i sobretot t’has de familiaritzar bé amb el pensament xinès. No és una tècnica més que puguis aplicar, sinó que has d’entendre el sistema de diagnòstic. Has d’entendre com funciona el cos des del punt de vista dels xinesos, com els xinesos ho veuen, i prendre les decisions tu per mirar d’arreglar-ho.
Per què us vau interessar per la MTX?
En principi perquè no em creia que en 3.000 o 5.000 anys d’història no s’hagués inventat res útil per a la salut fins al moment en què van aparèixer la indústria, les multinacionals o l’aplicació de la tecnologia al camp de la medicina. Quan estudiava no es contemplava res en el camp de la terapèutica que no vingués de una manera o altra lligat a la indústria. Hi havia d’haver coses bones a nivell de medicina popular. Jo ho sabia per casa, perquè havíem tingut remeis populars que anaven estupendament bé i després no els veies en lloc a la Facultat.
La MTX té farmacopea, oi? Es molt diferent de la nostra?
Sí. La diferència sobretot està en la circumstància que la xinesa no busca la panacea, no busca remeis que siguin útils per a un mal determinat, sinó que busca corregir el que fa possible que apareguin aquests mals. Tracta els terrenys en els quals té lloc la malaltia.
No fa un tractament simptomàtic. Tracta el que fa possible que apareguin aquests símptomes. La MTX està enfocada amb un altre objectiu que la nostra, que vol reduir les queixes i vol tractar immediatament les queixes de la gent. La xinesa passa de les queixes, diuen: Què hi ha darrera d’aquestes queixes? Quin és el substrat d’aquestes queixes?
I això com se sap?
De fa la tira de temps, amb el seu sistema de diagnòstic. La xinesa és una medicina que empalma des de la prehistòria amb la història. Empalma la raó amb l’instint, per dir-ho d’alguna manera. I en aquesta transició -que aquí es va perdre- allà hi havia un llenguatge escrit que va anar quedant. Un monjo taoista de la muntanya li diu a un senyor que no pot dormir: aquesta arrel li va estupenda. Però no diu: per a l’insomni aquesta arrel va estupenda. Això un xinès no ho diria mai sinó que diria: per aquest tipus d’insomni aquesta arrel és mel. La prens no per a l’insomni sinó per a les condicions que el fan possible.
Quines diferències hi ha doncs, en la feina concreta?
La MTX és una mica com l’artesania. Es com si, abans fent medicina d’aquí, estigués treballant en un mitjà industrial i tingués una part del procés, oi? que no es pot entendre sense el conjunt. Ara, en canvi, sóc un artesà que domina totes les parts; no de la curació sinó de la feina. Si et ve algú i et surt curat i ho fas tot tu sense necessitar res més és una cosa nova i molt satisfactòria. Sobretot pensant en com treballava abans dins la medicina oficial, només el que podies fer era tractar trossos i normalment posar pedaços.
La MTX va de tractament global i l’occidental va més a trossos?
Sí. La medicina occidental veu l’home dividit en parts, en òrgans, en peces i llavors va tractant aquestes peces independentment. La MTX veu l’home com una unitat i tracta aquesta unitat però no només això sinó que el xinès, en tractar la unitat, tracta el que fa possible que aquesta persona estigui malalta. Si tu vas per un mal de cap a un metge occidental et traurà el mal de cap a base de unes pastilles, d’uns analgèsics; te’l calma, però tu quedes exactament igual o pitjor en la mesura que aquestes pastilles normalment tenen una acció tòxica i heterogènia, oi? El metge xinès no et curarà el mal de cap, et curarà els desequilibris energètics que el fan possible. Llavors, a part no tenir el mal de cap, surts molt més sa perquè no tan sols te’l treu sinó que et treu el que el feia possible i que de fet, d’una manera o altra, es manifestava en un estat de subsalut.
Sorprèn, doncs la falta d’interès.
La falta d’interès es deu en part al fet que el metge no domina ja la seva medicina, és un intermediari. La seva font de formació i d’informació és donada per les institucions que depenen d’una o altra manera de la indústria, de l’economia de la salut, que és un sector econòmic important. Això mediatitza la informació del metge fins el punt que tots els sistemes que no siguin agressius, que no suposin un consum -venda d’equip o de fàrmacs- s’estan descartant.
I com contempleu aquesta mena de feixisme sanitari que s’està imposant basat en estadístiques? Cas del costum de fumar.
Ah, sí. Es una mena de terrorisme això. Estadístiques molt mal enteses. Els xinesos diuen que una ciència que es basa en estadístiques no és ciència. Com és pot entendre una regla si no té excepcions?
I, si un es troba dins de les excepcions…
És clar! En medicina no es pot ser tan frívol. S’ha d’anar a saber el que aquella persona necessita i no contestar demandes individuals amb aproximacions estadístiques. Has de poder matisar.
