La salut depèn fonamentalment de dos factors: un és l’ambient en el que ens desenvolupem; i l’altre és l’estil de vida. En relació a l’ambient, poc s’hi pot fer, més enllà de fomentar l’altre factor de salut: procurar un estil de vida millor a través de mesures que tothom coneix: l’alimentació sana, l’exercici i mantenir una actitud virtuosa -o amorosa- amb l’entorn. Una sèrie de normes en les quals no val la pena insistir doncs són de sobres conegudes, i que es troben resumides ja en el que es pot considerar el primer text de la medicina occidental, el Regimen Sanitatis Salernitanum.
El secret de la salut consisteix en viure en sintonia amb la naturalesa, tenint en compte no només l’estil de vida sinó, com insisteixen molt els savis orientals, la manera de pensar. En últim terme, la consciencia és la que determina els nostres actes.
Els bons propòsits característics d’aquestes dates (anar al gimnàs, deixar de fumar, anar a dormir més d’hora, aprendre anglès, etcètera) tenen l’objectiu d’aprofitar l’eufòria del canvi de cicle anual per millorar la salut i el benestar. Però aquestes bones intencions se solen esbravar com les bombolles del cava. I és que canviar d’hàbits no és fàcil, tal com recull el refranyer castellà: “El hábito del fraile es fácil de dejar; pero el vicio es malo de desnudar”.
Com acomplir els bons propòsits?
L’home és un animal de costums i els hàbits tendeixen a perpetuar-se, són camins que es van obrint en la ment, per on circula l’energia psíquica. Quan un canal ja fa temps que és obert es percep com part inherent de la pròpia naturalesa, i exigeix satisfacció.
El costum és una segona naturalesa, i no menys poderosa que la mateixa Natura.
— Michel de Montaigne
Quan hom no pot estar-se de picar, de menjar dolços, xocolata, de beure una copa o d’encendre un cigarret, vol dir que l’organisme s’ha adaptat tant a aquestes substàncies que s’han integrat al metabolisme i el cos les exigeix per mantenir el seu funcionament “normal”, el seu peculiar equilibri.
Els mals hàbits són més fàcils de trencar que de corregir.
— Quintilià
Amb aquestes addiccions, quan hom no se’n pot estar i per difícil que sembli deixar-les, és més fàcil i eficaç trencar de cop que no pas reduir-les i deixar que part de la pròpia existència giri al seu voltant. Segons la naturalesa de la droga i la intensitat de l’addicció no s’ha de vacil·lar en demanar ajuda, una ajuda que el que ha de cercar és equilibrar l’organisme de tal manera que disminueixi la necessitat, facilitant així retrobar el punt d’equilibri original.
De tota manera, la major part dels hàbits que ens proposem canviar es mantenen sobretot per la inèrcia. Pretenem canviar-los amb la voluntat, a la qual ens referim de forma redundant com a “força de voluntat”, quan realment el que fa possible canviar els hàbits és l’enteniment, refinar la ment, discernir l’essencial del secundari.
La ment és el principal promotor de canvi. Els hàbits mentals són a la base de qualsevol millora en d’estil de vida. S’acostuma a sentir parlar de la ment com una entitat que no es pot canviar, quan és la que el fa possible tot canvi. Fins i tot la felicitat és un hàbit. Si hom es deixa portar passivament pels pensaments, si s’és permissiu amb tòpics i hàbits de pensament insans, s’acaba sent el seu esclau.
Molts cops es pretén corregir el comportament lluitant contra cadascun dels hàbits nocius, quan s’aconsegueix més fàcilment procurant les millors condicions perquè aquests canvis tinguin lloc.
Els hàbits que volem canviar, els mals hàbits, arrelen en la idea que la felicitat està fora de nosaltres mateixos, i aleshores ens procurem el benestar amb dolços, cigarrets, evitant l’esforç, etc., sempre a la recerca exclusiva del plaer, sense tenir en compte que això ens allunya cada vegada més de la felicitat. D’aquí s’infereix el poc èxit que té la correcció dels hàbits de fora a dins, mitjançant prohibicions o campanyes intimidatòries, ja que l’única manera de desprendre’s dels mals hàbits és substituir-los per hàbits sans que brollen de l’interior d’un mateix. És a dir, que el bon hàbit només és un reflex d’aquest canvi interior.
Dues idees per consolidar els propòsits: formular-los sempre en positiu i fer-los penetrar en l’inconscient. Per a això, un recurs molt útil és el ioga nidra o relaxació conscient, una tècnica de relaxació i visualització que permet interioritzar aquestes resolucions i fer-les possible en la ment, de manera que portar-ho a la pràctica és molt més senzill. En aquest enllaç trobareu més informació, una relaxació guiada de 20 minuts i un programa de l’Ofici de Viure.
Felicitat i plaer
Som fills d’una civilització depredadora. Hem après a mirar el món com una immensa oferta de béns i a procurar-nos els articles de consum per omplir un buit interior que es va fent cada vegada més gran. Per aconseguir la felicitat cal invertir la dinàmica: en comptes d’anhelar el que no es té s’ha d’apreciar el que es té, que en essència no és més que la vida mateixa, i actuar de dins a fora. Aquesta és la diferència entre l’actitud creadora i la depredadora: sentir-se un amb la natura i deixar-la fer, facilitant que actuï a través d’un mateix, o bé quedar-se fora perseguint els seus fruits que la societat industrial ha multiplicat en forma de necessitats creades.
La felicitat atrapada en la persecució es presenta en forma de plaers, mentre perseguir plaers la va allunyant.
Però no es tracta de predicar l’ascetisme. No es tracta de no gaudir, ni de gaudir el menys possible, el calvinisme, el puritanisme no és pels temperaments llatins. No es tracta de prohibir els plaers.
L’hàbit converteix els plaers sumptuosos en necessitats quotidianes.
— Aldoux Huxley
No és qüestió de gaudir més o menys, sinó de gaudir millor. No ser esclau dels plaers. La moderació en la procura dels plaers és la condició per gaudir intensament de la vida, per la felicitat.
Tres propòsits saludables pel 2013
Per bé o per mal, l’hàbit que convindria fomentar aquest 2013 és el de la moderació, és a dir, redescobrir les avantatges d’un estil de vida auster.
En aquesta línia el monjo budista Ricard Rotllàn suggereix l’hàbit de fer regularment un dia de dejuni. Els beneficis del dejuni per la salut es poden escoltar en aquest programa.
Un tercer propòsit saludable fóra trencar l’hàbit de cercar remeis químics per a tots els mals. L’abús de medicaments és una de les drogodependències més esteses i acabar amb ella no tan sols és bo per a la salut sinó també un bàlsam per la maltreta economia del país. Pastilles pels nervis, per dormir, per la depressió, per estar despert i actiu, per la pressió alta, pel colesterol, per la febre, pel dolor, per la inflamació, per les infeccions, pel refredat i per la grip…, l’abús dels fàrmacs constitueix un autèntic problema de salut pública.
Per això, un dels nostres bons propòsits per aquest nou any és donar claus i convidar les persones a reconsiderar si realment necessiten tot allò que estan prenent.
