Una bona nutrició no depèn únicament del què es menja, sinó potser, i sobretot, del bon estat de l’aparell digestiu. El que suposa, també, la salut dels molts i variats microbis que resideixen i treballen als budells. Aquesta flora, com s’acostuma a denominar al conjunt d’aquests microbis, està avui dia molt malmesa degut al tipus d’alimentació, ja que els aliments processats, desvitalitzats, plens de conservants, colorants, restes de pesticides, etcètera, constitueixen en el seu conjunt un ambient alimentari tòxic. Fins no fa gaire, l’organisme reaccionava davant d’un tòxic o un aliment en mal estat, expulsant-lo mitjançant el vòmit o la diarrea. Però avui dia, aquest tipus de substàncies no tant sols no s’identifiquen com a nocives, sinó que fins i tot venen emmascarades amb sabors que enganyen el paladar i les fan apetitoses.
Per altra banda, s’ha generalitzat molt el consum de fàrmacs, com els antibiòtics i els immunosupressors, que ataquen directament els microbis, o d’altres que alteren el funcionament dels budells. Són efectes indesitjables d’uns fàrmacs que només s’haurien de prendre com un mal menor, però que avui s’han convertit en un article de consum, fins i tot en processos que es curarien sols, o pels que hi hauria alternatives innòcues tant o més efectives que les farmacològiques.
Així, les característiques de l’alimentació actual, més els fàrmacs, i potser sobretot l’omnipresent estrès, són factors que estan a l’origen de la major part de les noves malalties, com les pròpies del budell, la colitis ulcerosa, la malaltia de Crohn… però també les denominades autoimmunitàries, el càncer i tantes altres, degut al paper essencial que juga el budell en la immunitat.
No és per casualitat que el terme “probiòtic” sorgís l’any 1953, poc després de generalitzar-se els tractaments d’antibiòtics, per referir-se a aquells microorganismes que es podien administrar com a medicament per restablir la flora intestinal malmesa.
Els probiòtics no són aliments, sinó microorganismes beneficiosos –el més famós dels quals són els lactobacils utilitzats per tractar i prevenir alguns trastorns digestius, i àmpliament utilitzats, entre altres coses, per la fabricació del iogurt i altres productes làctics.
Probiòtica o prebiòtica?
Així com la probiòtica són microorganismes, la prebiòtica serien determinades fibres que faciliten un cert tipus de fermentació, afavorint així aquesta flora. Podríem dir que és l’aliment d’aquesta flora intestinal sana. No són pròpiament nutrients, en la mesura en que no són digeribles, però són beneficiosos per l’organisme ja que afavoreixen el desenvolupament de la microvida intestinal. El més conegut és la inulina, una substància que s’acostuma a extreure de l’arrel de xicoira.
En tota aquesta recerca es fa palès l’intent de la industria alimentaria per dotar de vitalitat uns productes que o bé són gairebé sintètics, o bé han estat prèviament desnaturalitzats. S’afegeixen, doncs, a galetes, pa, formatge, gelats, etc. amb la intenció d’alimentar aquests bacteris i regular el trànsit intestinal.
Aliments recomanats
El que és interessant de tot plegat és conèixer aquells aliments naturals que enriqueixen aquesta flora, que són els vegetals frescos i de qualitat, fent esment especial en la xicoira, la carxofa, l’all, la ceba, el porro, l’espàrrec… Entre ells, destaquen la poma i la pastanaga, en la mesura que tenen la fibra que es considera més fermentable, que és la pectina, i són especialment beneficiosos un cop cuinats. També la patata i el moniato, cuinats i deixats refredar d’un dia per l’altre, aporten un midó que no s’absorbeix i fermenta fàcilment.
Però, en definitiva, més enllà de l’alimentació sana, els aliments fermentats aporten un plus de microorganismes i fibres que enriqueixen la flora intestinal.
Apart dels més coneguts, com el xucrut i el quefir, val la pena destacar la kombutcha i els envinagrats, sempre presents, en petites quantitats, en l’alimentació japonesa.
La kombutcha és una beguda de té fermentat, lleugerament efervescent, que es pot elaborar fàcilment a casa, utilitzant una colònia simbiòtica de bacteris i llevats, un fong gelatinós que creix i es reprodueix durant el seu cultiu, de manera semblant al quefir.
Els envinagrats, que també es poden preparar fàcilment a casa, són vegetals que es deixen fermentar amb sal o amb vinagre, tenen un sabor fort i s’han de consumir en poca quantitat.
A banda del llibre que s’ha presentat al programa: Alimentación prebiòtica, editat per Plataforma Actual, és molt recomanable el blog de Elka Moker, Ama, come, vive, brilla on trobareu molts recursos i receptes, que sense ser pròpiament terapèutics, aporten vitalitat i alegria a l’alimentació.
