Als EE. UU. l’acupuntura es donà a conèixer a rel d’un campionat de ping pong. James Reston, un periodista del New York Times que acompanyava a la delegació dels EUA, va fer saber als seus conciutadans com unes agulles li havien fet passar de cop el mal de panxa desprès de ser operat d’apendicitis. Les partides de ping pong i aquest article publicat en juliol 1971, precediren al viatge del president Nixon a la Xina i la caiguda del teló de bambú, i despertaren l’interès de molts professionals i del públic per a uns tractaments fins aleshores confinats als barris xinesos o limitats a uns pocs professionals europeus.
Vint anys més tard, el 1993, la Food and Drug Administration (FDA) estimava que els americans feien cada any de 9 a 12 milions de visites als acupuntors. En 1992 es va fundar en el si de l’NHI la Office of Alternative Medicine (OAM) per avaluar i donar a conèixer l’efectivitat de les practiques mèdiques no convencionals, molt en especial de l’acupuntura.
En 1993 i 1994 l’OAM feu uns estudis preliminars sobre l’acupuntura.
- En un petit assaig clínic controlat randomitzat mostrà que més de la meitat de 11 dones amb un seriós episodi depressiu milloraren significativament amb el tractament d’acupuntura.
- En un altre assaig controlat gairebé la meitat de set nens amb un trastorn d’atenció hiperactiu milloraren significativament amb l’acupuntura.
- En un tercer estudi preliminar, es va fer moxabustió a 8 dones per tal de reduir els parts de natges però no es va poder concloure que aquest senzill procediment generalment aplicat amb èxit a la Xina, fos efectiu fins que un altre estudi publicat l’11 de novembre de 1998 en el Journal of the American Medical Association va mostrar en 130 dones en les que el fetus es presentava de natges, que la moxabustió aplicada augmentava significativament el nombre de parts normals.
En 1996 es va donar un gran pas en la acceptació institucional de l’acupuntura als USA en descatalogar la FDA les agulles d’acupuntura de la classe 3 “instrument mèdic experimental” a classe 2 “instrument mèdic corrent”, com les agulles i xeringues hipodèrmiques. En aquesta aprovació implícita de l’acupuntura influí l’escàs nombre de complicacions que s’havien atribuit a l’acupuntura en els milions de persones tractades, i les poques complicacions eren atribuïbles a la manca d’esterilització de les agulles o a la manca de destresa de l’acupuntor, ambdues eliminades amb l’utilització, per professionals qualificats, d’agulles esterilitzades d’un sol ús i després de que el pacient signés el seu consentiment exprés. Al mateix temps que les agulles, l’acupuntura va deixar de ser una tècnica experimental.
A Bethesda, el novembre del 1997, tingué lloc un congrés organitzat i patrocinat pel National Institute of Health, amb l’objectiu de “proveir als metges, pacients i al públic en general una avaluació responsable de l’ús i de l’efectivitat de l’acupuntura pel tractament de diverses malalties.” segons JAMA.
Es recollí la bibliografia produïda del gener de 1970 a l’octubre de 1997, unes 2302 referències, i els experts representant els camps de l’acupuntura, la psicologia, la psiquiatria, el dolor, la teràpia física i la rehabilitació, la drogaaddicció, la medicina general, la medicina interna, la sanitat pública, la epidemiologia, la estadística, la fisiologia, la biofísica i al públic. En la inauguració del congres, el director de la Oficina de Medicines Alternatives del ‘NHI digué: ” No tan sols les medicines complementaries i alternatives poden ser examinades amb els mateixos criteris que la medicina occidental professional, sinó que ho han de ser. El propòsit del congres és mirar les dades científiques, no només afirmacions sobre l’acupuntura”.
25 experts procedents de diversos camps exposaren les seves conclusions basades en evidències científiques, que foren debatudes davant dels 1200 especialistes que assistiren al congrés.
El National Institute of Health. Consensus Development Statement (Acupuncture information and recherches NCCAM National Center for Complementary and Alternative Medicine) va concloure que “s’han deduit resultats prometedors que mostren l’eficàcia de l’acupuntura, per exemple, en nàusees i vòmits de la quimioteràpia i postquirúrgics i en el dolor dental postoperatori. Hi ha altres situacions, com les addicions, la rehabilitació dels accidents vasculars cerebrals, el mal de cap, els dolors menstruals, el colze del tenis, la fibromiàlgia el dolor miofascial, la osteoartritis, mal d’esquena síndrome del túnel carpià, i asma, en els que l’acupuntura pot ser útil com a tractament complementari o com alternativa acceptable a ser inclosa en un ampli programa de tractament. Recerques addicionals probablement mostrin altres àrees en les que les intervencions d’acupuntura poden ser útils.
Jose Luis de la Serna fou enviat especial del diari El Mundo a Bethesda en feu una crònica en la que es donà el valor demostrat de l’acupuntura en la migranya, la neuràlgia del trigemin i el mal al coll i a la cara, els dolors musculoesquelètics les nàusees i els vòmits, en el colon irritable, l’asma i l’estrès. El més interessant és que només cita dues indicacions com exemple de valor sense demostrar, dues circumstàncies en les que l’acupuntura està més sol·licitada: l’addicció, en concret la addicció al tabac, i el mal d’esquena crònic. El fet que aquestes dues indicacions en les que l’acupuntura té tanta reputació caigui fora del que mereix la valoració de “demostrat” als ulls dels científics, dóna idea de fins a quin punt el llistat del Congrés de Bethesda és restrictiu.
En 1998 la OAM (Oficina de Medicines Alternatives) va ser elevada a NCCAM, (Centre Nacional per les Medicines Complementaries i Alternatives) d’Oficina a Centre, de 2 a 70 milions de dòlars. La NCCAM finançà nou centres en els que es recerca la efectivitat de les medicines complementàries i alternatives per malalties especifiques. Alguns exemples són:
- El Centre NCCAM de la Universitat de Maryland (Baltimore) una recerca randomitzada va concloure que després de la cirurgia dental, els malalts tractats amb acupuntura tenien menys dolor.
- En el mateix Centre, una altre recerca mostra que persones d’edat amb osteoartritis tenien menys dolor si, a més del tractament convencional, se`ls feia acupuntura,
- Al Minneapolis Medical Research Foundation (Minesota) la NCCAM dugué a terme un estudi sobre la utilització de l’acupuntura en el tractament de l’alcoholisme i les addicions als tranquil·litzats (benzodiazepines), el tabac i a la cocaïna.
- A l’Institut per la Rehabilitació Kessler de New Jersey s’estudia l’acupuntura en el tractament dels trastorns de la deglució deguts a la feridura i el dolor associat a les lesions de la medul·la espinal.
Actualment s’estima que als USA hi ha més de 20.000 acupuntors llicenciats, una tercera part dels quals són metges.
Un milió d’americans reben acupuntura cada any, i el nombre va en augment. Les companyies d’assegurances cobreixen cada cop més els tractaments d’acupuntura, una cobertura que depèn de molts factors: de la pòlissa, esta clar, i de la diagnosi: el dolor és el símptoma que primer accepten, la medicina preventiva i les malalties generalitzades el que menys. Però també depèn de qui recomana el tractament, més probable si és per prescripció facultativa, de qui te l’aplica, més probable si és metge, i també del lloc on vius, ja que la normativa varia molt d’un estat a un altre. En la actualitat prop d’un terç de les health maintenance organizations (HMO) cobreixen ja l’acupuntura.
