Els aliments en el seu estat natural, sense cuinar ni processar, tal com es troben a la naturalesa, són una excel·lent font de vitalitat. És del què es va alimentar exclusivament l’home primitiu, abans no va dominar el foc. En l’Edèn primigeni, la naturalesa preparava els aliments i l’home només havia de menjar-los quan estaven a punt.
Si bé psíquicament som molt diferents de l’home primitiu -encara que potser no tant com ens pensem-, l’organisme és el mateix. La nostra genètica és pràcticament idèntica a la dels nostres ancestres primitius, de fa més de 100.000 anys; és a dir, que el nostre cos està conformat per un estil de vida que ja no existeix. L’entorn ha canviat, però l’organisme segueix sent el mateix que el dels caçadors recol·lectors de la prehistòria. Només amb el desenvolupament de l’agricultura es va enriquir la dieta amb els hidrats de carboni dels cereals, ampliant uns recursos que havien alimentat l’home primitiu durant desenes de milers d’anys, que era a base de fruits, fulles, brots, llavors, fruits secs, tubèrculs i arrels, poca carn, poc peix, pocs hidrats de carboni, sense sal, sense oli, i per descomptat, sense cap aliment processat ni additius. És per això, que aquests aliments primigenis segueixen essent essencials per a una bona nutrició.
Durant el s.XX, des del naturisme es va proposar curar les malalties mitjançant una alimentació exclusivament frugívora, ja que es considerava que la cocció aniquilava les propietats nutritives, pel que els aliments cuinats en certa manera intoxicaven l’organisme amb substàncies desnaturalitzades. Aquesta mena “d’intoxicació” pels aliments cuinats es manifestava en símptomes molt diversos, afectava els òrgans interns, i es curava amb una dieta frugívora.
Tanmateix, avui hi ha moltes d’altres consideracions a tenir en compte a l’hora de parlar d’aquest tipus de dieta.
Per una banda, els aliments més a l’abast estan cada vegada més desnaturalitzats tant des de la producció –transgènics, adobs químics, pesticides…- com per processos químics que impedeixen que germinin i que “conserven” els aliments a base de matar la seva vitalitat, eliminant-ne els enzims i vitamines, pel que deixen de ser aliments frescos, encara que ho semblin. I la cuina acaba de transformar-los mitjançant processos d’alta temperatura, fregits, microones, etcètera.
Però, per altra banda, els aliments frescos poden estar molt contaminats de productes químics que l’organisme no reconeix, i que fan que ingerir-los crus pugui ser més perjudicial que no pas cuinats. Per això, la primera qüestió a tenir en compte és la procedència dels vegetals que, en cas de dieta frugívora, haurien de ser necessariament ecològics, de temporada i frescos.
Per tot això, els vegetals frescos són necessaris per a la dieta, i també una excel·lent opció a l’hora de fer una dieta depurativa, especialment a l’estiu.
S’ha de tenir en compte, però, que una dieta frugívora, o amb una gran quantitat d’aliments crus, no és adequada per tothom, i dependrà de la naturalesa de cada persona, de l’etapa de la vida, així com del clima i dels aliments de l’indret i de l’estació. De la mateixa manera que no hi ha cap medicina que vagi bé a tothom per igual, tampoc hi ha una única dieta que convingui tothom, i és feina de cadascú trobar la que més li convé. Els professionals poden suposar, intuir o deduir el que més convé, però només un mateix, la vitalitat del cos, pot ratificar que la dieta suggerida és la més escaient.
Per tant, encara que hi ha persones que s’alimenten exclusivament de vegetals crus i desborden vitalitat, la dieta exclusivament frugívora és una opció terapèutica més que no pas un règim de manteniment, i que no sempre serà beneficiosa per tothom. És una alternativa al dejuni per fer una depuració.
De fet, la dieta frugívora té tres virtuts principals, que són:
- Eliminar tots els aliments processats, congelats, refinats, manipulats, amb els seus conservants, colorants, potenciadors de sabor i contaminants.
- Eliminar els productes d’origen animal, que pels carnívors pot resultar molt depuradora.
- Assimilar la vitalitat de l’aliment fresc, ecològic i no manipulat, que és excel·lent tant pel cos com per la ment.
Brots i germinats
Es poden produir fàcilment a casa i tenen grans propietats nutritives. Permet saber què menges i consumir el que produeixes tu mateix a la cuina. Són aliments que es poden menjar immediatament després d’haver-los recol·lectats, més frescos impossible. Són aliments vius, que poden enriquir el magre valor nutritiu de l’alimentació dels països industrialitzats. Les llavors de cereals i llegums germinats són rics en vitamines, minerals, enzims i altres substàncies biològiques actives, ja que en obrir-se la llavor es desplega una intensa activitat metabòlica que té tota la potència per esdevenir una planta milers de vegades el seu pes i mida. És un aliment molt complert, molt saludable, i també molt econòmic.
Sucs
En separar la fibra, els sucs de fruites i verdures aporten vitamines, minerals, enzims, aminoàcids i sucres naturals de fàcil assimilació. També són una font d’electròlits i oxigen per la neteja i regeneració cel·lular.
Els sucs envasats, en el millor dels casos, estan sempre pasteuritzats, pel que les seves propietats disten molt de les dels originals, pel que quan parlem dels beneficis dels sucs, són sempre els fets a casa i consumit immediatament.
A banda dels tradicionals sucs de poma, pastanaga, api i raïm, hi ha moltes altres fruites i verdures de les que es poden fer sucs, i es recomanen especialment els de verdures de fulla verda, per la seva aportació de clorofil·la. Llegiu més sobre els sucs verds en aquest enllaç.
Fermentats
A Occident, gairebé els únics aliments fermentats que es coneixen són el iogurt i el xucrut, però a l’Àsia són un recurs fonamental de la seva alimentació. Els xinesos i els japonesos utilitzen molt la salsa fermentada de soja i el tofu; els japonesos, la pasta fermentada anomenada miso, el natto i els envinagrats. Els indonesis fermenten el germen de soja, el tempeh.
La fermentació és tant antiga en la preparació d’aliments com el mateix foc, i és un procediment que fa que les bactèries bones descomponguin els hidrats de carboni complexes i les proteïnes facilitant la digestió i assimilació dels aliments. Amb la fermentació augmenta el contingut de vitamines, especialment del complex de vitamina B, i de la quantitat d’enzims. A més, els bacteris dels aliments fermentats segueixen influint favorablement en la funció del budell.