Els calmants

La salut és cosa teva

Un dels tics de l’home modern és el d’anar immediatament a la farmàcia o a l’armariet de les medicines, en el cas que no es duguin ja sempre a sobre, a la que apareixen uns determinats malestars. Els reis de l’automedicació són els tranquil·litzats i els analgèsics, és a dir, els calmants del malestar psíquic (els sedants), i els del malestar físic (els analgèsics).

Primer d’una manera ocasional, i a partir de la quarantena de forma molt més continuada, l’home de la societat del benestar es va fent addicte als calmants, que ve a ser el mateix que dir que viu bona part de la seva vida dopat. L’automatisme malestar-calmant indueix a un consum desmesurat, i fa que uns fàrmacs que en determinades ocasions són de gran utilitat, en el seu conjunt fan molt més mal que no pas bé.

La irracionalitat d’aquest tic es posa de manifest només que ens parem a considerar la qüestió:

  • El gran predicament que tenen i la devoció amb la que són consumits fan oblidar sovint que, com el seu nom molt bé indica, només són calmants, no curen. Es fa difícil de creure que en el segle XXI, una medicina capaç de fer tants prodigis, que pot anestesiar, tallar, remenar i cosir qualsevol part del cos sense que el malalt se n’adoni, i que disposa de fàrmacs tan eficaços pel dolor, arreu se senti a les persones queixar-se dels seus mals.
  • No s’acostuma a parar esment que els calmants són substàncies tòxiques per l’organisme, malgrat que el prospecte ens avisa que alguns dels mals que poden ocasionar són pitjors que la malaltia que es pretenen tractar. És una mena de ruleta russa que hom es pren a la lleugera, perquè no vol creure se li dispararà a ell. Sembla que amb això dels prospectes i les etiquetes ja estem immunitzats, perquè hi ha tants perills per tot arreu, que acabem per no fer-los cas: no ve d’un. Només cal observar els fumadors de cigarrets o el poc cas que se li fa a l’etiquetatge dels productes alimentaris.
    Tothom sap, i qui no ho sap és perquè no vol, que sota l’eufemisme “efectes secundaris” s’amaga el fet que els calmats són metzines a petites dosis, però que poden fer mal a persones susceptibles. L’aspirina, el més consumit de tots els calmants, pot donar hemorràgies fins i tot a dosis petites, i no sé ara, però fa uns anys, el 90% dels ingressos hospitalaris per hemorràgia gàstrica estaven relacionats amb medicació analgèsica i antireumàtica. Segur que hi ha qui pensa que exagerem els qui estem en contra l’automedicació i aconsellem reduir el consum de calmants, però als metges se’ns fa difícil no estar-ne després d’haver vist persones que arrosseguen problemes greus de salut, com a conseqüència d’uns fàrmacs que varen prendre per un mal menor.
  • No s’acostuma a parar esment que els calmants són substàncies tòxiques per l’organisme, malgrat que el prospecte ens avisa que alguns dels mals que poden ocasionar són pitjors que la malaltia que es pretenen tractar. És una mena de ruleta russa que hom es pren a la lleugera, perquè no vol creure se li dispararà a ell. Sembla que amb això dels prospectes i les etiquetes ja estem immunitzats, perquè hi ha tants perills per tot arreu, que acabem per no fer-los cas: no ve d’un. Només cal observar els fumadors de cigarrets o el poc cas que se li fa a l’etiquetatge dels productes alimentaris.
    Tothom sap, i qui no ho sap és perquè no vol, que sota l’eufemisme “efectes secundaris” s’amaga el fet que els calmats són metzines a petites dosis, però que poden fer mal a persones susceptibles. L’aspirina, el més consumit de tots els calmants, pot donar hemorràgies fins i tot a dosis petites, i no sé ara, però fa uns anys, el 90% dels ingressos hospitalaris per hemorràgia gàstrica estaven relacionats amb medicació analgèsica i antireumàtica. Segur que hi ha qui pensa que exagerem els qui estem en contra l’automedicació i aconsellem reduir el consum de calmants, però als metges se’ns fa difícil no estar-ne després d’haver vist persones que arrosseguen problemes greus de salut, com a conseqüència d’uns fàrmacs que varen prendre per un mal menor.
  • No s’acostuma a parar esment que els calmants són substàncies tòxiques per l’organisme, malgrat que el prospecte ens avisa que alguns dels mals que poden ocasionar són pitjors que la malaltia que es pretenen tractar. És una mena de ruleta russa que hom es pren a la lleugera, perquè no vol creure se li dispararà a ell. Sembla que amb això dels prospectes i les etiquetes ja estem immunitzats, perquè hi ha tants perills per tot arreu, que acabem per no fer-los cas: no ve d’un. Només cal observar els fumadors de cigarrets o el poc cas que se li fa a l’etiquetatge dels productes alimentaris.
    Tothom sap, i qui no ho sap és perquè no vol, que sota l’eufemisme “efectes secundaris” s’amaga el fet que els calmats són metzines a petites dosis, però que poden fer mal a persones susceptibles. L’aspirina, el més consumit de tots els calmants, pot donar hemorràgies fins i tot a dosis petites, i no sé ara, però fa uns anys, el 90% dels ingressos hospitalaris per hemorràgia gàstrica estaven relacionats amb medicació analgèsica i antireumàtica. Segur que hi ha qui pensa que exagerem els qui estem en contra l’automedicació i aconsellem reduir el consum de calmants, però als metges se’ns fa difícil no estar-ne després d’haver vist persones que arrosseguen problemes greus de salut, com a conseqüència d’uns fàrmacs que varen prendre per un mal menor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.
You need to agree with the terms to proceed

Compartir

Continguts relacionats

Menú