Ozone therapy for senile dementia
María M. Rodríguez, Silvia Menéndez, Evis Devesa, Josue García, Mayra Carrasco, Ana Carballo Y Wilfredo Diaz.
A tots els pacients se’ls va examinar:
- Examen físic i les anàlisis que és considerin necessaris per tal de descartar demències curables: captura de I-131, hemograma, etc.
- E.E.G.
- Tomografia excial computaritzada.
- Test psicomètrics: test d’Hasegawa, d’Hodkinson i Minimental.
- Entrevista, test Zung-Conde i test Hamilton per tal de descartar una depressió.
- Aplicació de l’escala de Hachinsky per tal de classificar-les en demències vascular, degenerativa, o mixta.
- Aplicació del test Roseton per avaluar la seva validesa.
- Mètode d’avaluació multidimensional de cada pacient tenint en compte els seguents paràmetres: Condicions mentals i mèdiques, capacitat per autoadminstrar-se la medicació i activitats de la vida diària.
L’estudi va ser a doble cec en dos grups de 30 malalts.
Els del grup A varen rebre la teràpia d’ozó per insuflació rectal durant 21 dies.
Els del grup B varen rebre oxigen en frequències i dosis similars.
Distribució dels pacients segons la classificació de la demència:
| Demències | |||
|---|---|---|---|
| Grup | Vascular | Degenerativa | Mixta |
| A | 10 | 10 | 10 |
| B | 9 | 11 | 10 |
El tractaments d’ozó es va demostrar no tan sols efectius en les demències de tipus vascular, com era de preveure, sinó també en l’Alzheimer, sense que hi haguessin sensibles diferències entre els dos tipus, excepte potser en la capacitat d’autoadministra-se la medicació, en la que varen millorar més les degeneratives, segurament degut al fet de que les vasculars solent dur associats dèficits motors localitzats que augmenten el grau d’incapacitat de aquests malalts.
En l’estudi de doble cec no es va notar cap millora en el grup que només rebia oxigen en cap dels paràmetres avaluats, el que posa de manifest que es pot eliminar l’efecte placebo quan es tracta de malalts amb demència.
Pel que fa a la necessitat d’atenció mèdica la millora dels malalts tractats amb ozó fou del 73%.
Pel que fa a les condicions mentals la millora fou del 83%.
Pel que fa a la capacitat d’autoadministrar-se la medicació la millora fou de un 83%.
I respecte a la capacitat de dur a terme les activitats de la vida diària la millora va ser de un 90%.
Els malalts tractats només amb oxigen no varen mostrar cap canvi en cap dels paràmetres.
Aquests resultats donen suport a la hipòtesis de que en dosis apropiades l’ozó afavoreix la recuperació funcional de les cèl·lules del sistema nerviós central per mitjà de:
- l’estimulació metabòlica (mecanisme que comporta l’activació de varis procediments enzimàtics),
- un augment d’energia a les cèl·lules (estimulant el metabolisme aeròbic de la glucosa, amb la conseguent producció del ATP necessari per el funcionament normal de les cèl·lules),
- i desintoxicació o millora de la neuroplasticitat o degut a la combinació de alguns d’aquests efectes.
Els autors de l’estudi opinen també que “aquesta investigació prova que el procediment terapèutic empleat amb malalts tractats amb teràpia de ozó pot disminuir el deteriorament de l’autonomia de les persones grans que pateixen de demència, tant si és d’origen vascular com degenerativa, aconseguint una considerable recuperació funcional i millorant també la seva qualitat de vida, amb reducció de la necessitat de ser ingressats a institucions socials i permetent-los restar amb la seva família el màxim de temps possible sense grans repercussions socio-econòmiques. Aquest darrer aspecte millora també la qualitat de vida de la família de la persona gran.
El tractament va ser ben tolerat pels malalts i no es va apreciar cap reacció adversa”.
Els autors en varen extreure les següents CONCLUSIONS:
- La resposta clínica fonamental obtinguda amb ozonoteràpia va ser una millora de qualitat de vida dels malalts.
- Amb la teràpia d’ozó es va aconseguir una efectivitat del 85% dels malalts tractats millorant les demències vasculars i degenratives en la mateixa proporció.
- En el grup de control amb oxigen no es va aconseguir cap millora en cap dels paràmetres estudiats.
- En el grup d’ozó es va aconseguir una millora del 73% en la necessitat d’atenció mèdica.
- Pel que fa a l’estat mental i a la capacitat per autoadministrar-se la medicació el tractament d’ozó va mostrar una eficàcia del 83%.
- Les activitats de la vida diària varen millorar en el 90% dels pacients que rebien tractament d’ozó
- No es varen observar reaccions adverses durant el tractament.”
Els metges cubans són perfectament conscients que la teràpia d’ozó no cura la demència senil, però tenint en compte la considerable millora de la qualitat de vida dels malalts i de la seva família, aquests tractaments han passat a formar part del protocol terapèutic del departament de Geriatria. Després del primer cicle (21sessions), els malalts solent tornar al hospital un cop a l’any a rebre un tractament (7 sessions). En aquest hospital, els malalts no reben cap mena de medicació ni cap altre tractament per la demència.
El director del Centro de Investigaciones del Ozono, Dr. Carlos Hernández comentava que, estudis apart, la millor prova de que els va bé el tractament es que els malalts tornen.
Referències bibliogràfiques
- Larsen E. B. Reifer B.V. Diagnostic evaluation of 200 elderly out-patients with suspected dementia. J. Gerontol. 40:536-543. 1985
- Caballero García J.C. Demencia senil. Un reto asistencial sanitario y social. Sandoz. Barcelona pp. 3-4. 1987.
- Pfeiffer E. The psychosocial evaluation of the elderly patients. In: Busse E.W. Blazer D.G., eds. Hndbook of Geriatric Psychiatry. New York: Van Nostrand. Rienhold Co. 275-84, 1980.
- Greenblatt D. J., Shader R.J., Koch-Wesser J. Psychotropic drugs use in the Boston Area: A report from the Boston Collaborative Drugs. Surveillance Program. Arch. Gen Psychiatry, 32:518-23, 1975.
- Jenike M.A. Use of psychopharmacologic agents in the elderly. In: Goroll A.A., May L., Mulley A. Ed. Primary Care Medicine. Philadelphia: J.B. Lippincott Co., 1987.
- Kane J.M., Smith J.M. Tardive dyskinesia. Arch Gen. Psychiatry 39:473, 1982.
- Jenike M.A. Psychoactive drugs in the elderly: Antipsychotics and anxiolitics. Geriatrics. Vol. 43, no. 9, 53-65, Rep 1988.
- Washuttl J., Viebahn R. And Steiner I. The Biochemical aspects of central metabolic parameters in ozone/oxygen therapy. Proceeding of the Ninth Ozone World Congress. Vol. 3, p. 88: New York. June 3-9, 1989.
- Balkanyi A. The interaction between ozone therapy and oxygen radicals and their importance in practice. Proceeding of the Ninth Ozone World Congress. Vol. 3, p. 22. New York. June 3-9, 1989.
- Rokitansky O. Clinical considerations and biochemistry of ozone therapy. Hospitalis, 52, 643, 1982.
- Smith J. S., Kiloh L.G. The investigation of dementia: Results of 200 consecutive administration. Lancet 1:824, 1981.
- Rodríguez M.M., Menéndez S., Devesa E., Gómez M., Carrasco M. Ozone therapy in the demential stage of elderly people. First Iberolatinoamerican Congress on Ozone Applications. Havana, Cuba. Oct. 31-Nov 3, 1990. Therapy in the demential stage of elderly people.
- Gómez M., Menéndez S. Acerca de los efectos metabólicos del ozono en sistemas biológicos. Conferencia presentada en el Congreso Internacional Geriatría/92, Palacio de las Convenciones, Ciudad Habana, Mayo 1992.
Tots els estudis cubans acaben recomanant l’APLICACIÓ MÈDICA DE L’OZÓ EN EL TRACTAMENT DE LA DEMENCIA SENIL
M.M. Rodríguez, J. García, S. Menéndez, E. Devesa, R. González
Estudi fet a l’Hospital 10 de octubre a L’Habana, amb insuflació rectal diària durant 20 dies, es varen obtenir resultats similars en tot tipus de demències amb una millora de les activitats diàries i una millora de la qualitat de vida, sense observar-se cap efecte indesitjable.
M. Casas. B. Conde, M. Ornia, F. Ramos. Al Hospital Provincial Camilo Cienfuegos Sancti Spiritus, Cuba. Durant dos anys, 70% de millores, 23% igual, 7% empitjorats).
