Els beneficis de l’aigua de mar
L’ésser humà sent una especial atracció per l’aigua, sigui d’un riu, d’una font, d’un salt d’aigua… i fins i tot la dutxa i el bany tenen un efecte ben conegut sobre la relaxació muscular i l’estat d’ànim. Algunes aigües tenen, o se’ls han atribuït, propietats terapèutiques, de vegades des de temps dels romans, o més antic, i al seu voltant s’han erigit balnearis per aprofitar les característiques especials de cada deu.
L’aigua de mar és també medicinal, és la més natural i orgànica de les aigües minerals, ja que la seva composició es correspon amb la composició del nostre medi intern.
No és una aigua més, sinó aquella en la que s’ha originat la vida, i existeix una correspondència entre el medi marí i el medi intern de l’organisme humà, i en l’aigua de mar es troben tots els elements de la taula periòdica, i en estat de biodisponibilitat, és a dir, assimilables per l’organisme. El que sí varia és la concentració salina, que en el mar és del 35%, mentre que a l’organisme humà, al plasma, és de 9 gr. per cada litre de sang. Les primeres cèl·lules es varen formar en l’oceà primigeni fa uns 3.500 milions d’anys, al precambrià. Però així com el mar s’ha anat dessecant, les cèl·lules han conservat les concentracions salines originals. És a dir, que el nostre medi intern és el medi marí en el qual es va formar la vida. Com és ben sabut, en tots els organismes vertebrats, el 70 del seu pes és un 70% d’aigua, però el que no es té tant en compte és que és aigua de mar. És a dir, l’organisme humà és com una gran peixera en la que les cèl·lules neden en aigua de mar i, com en els aquaris, és vital que el medi estigui sa. L’aigua del planeta, que és suport de la vida, gairebé tota està en forma d’aigua de mar (97,5%), el 2% congelada als pols, i només el 0,5% restant en forma d’aigua dolça.
Així doncs, els líquids del cos tenen una composició mineral pràcticament idèntica a la del mar, és a dir, que el mateix medi en el qual va sorgir la vida està present a l’interior del cos animal. Tant és així que l’aigua de mar, ben filtrada, és un sèrum que es pot injectar a la vena i el cos l’accepta com si fos fisiològic.
A finals del s. XIX, un experiment científic va demostrar aquesta identitat fisico-química entre el plasma de la sang i l’aigua de mar: René Quinton, un fisiòleg francès de renom, va practicar una sagnia de gairebé 0,5L a un gos de 10 kg en 4 minuts, fins que ja no sortia més sang (l’equivalent de 3,5L a una persona de 70 kg que, tenint en compte que al cos humà en circulen uns 5L, és una sagnia mortal). El gos va quedar com mort, amb l’abolició del reflex corneal. Tot seguit se li va transfondre, sense cap condició d’asèpsia, mig litre d’aigua de mar en 11 minuts. El reflex corneal va reaparèixer, però l’animal va quedar abatut, amb prou feines podia aixecar-se i respirava amb dificultat. Se’l va tapar amb una manta i se’l va deixar descansar; l’endemà, l’animal estava molt anèmic però ja s’aixecava. Al tercer dia va fer una febrada, però els hematies i l’hemoglobina es van anar recuperant. El cinquè dia va començar a menjar i es va recuperar ràpidament, fins al punt que a partir del vuitè dia, Sodi, tal com anomenaven el gos, era més vital que abans i va tenir una llarga vida.
Beneficis dels banys de mar
En aquests mesos d’estiu, un dels indrets preferits de descans és la vora del mar: les platges s’omplen de persones que prenen el sol i es refresquen al mar per poder seguir prenent-lo. Però l’aigua de mar proporciona un refresc ben especial, i és la base d’un recurs terapèutic conegut com “talassoteràpia”: hi ha balnearis que utilitzen aquests recursos del mar –aigua, fangs marins, algues i el clima marítim, tot plegat sota supervisió mèdica- amb l’objectiu de prevenir i curar. Les afeccions que més se’n beneficien són les lligades a l’estrès -la fatiga, la depressió, l’insomni-, les convalescències i post-operatoris, així com els problemes de la pell –especialment els èczemes-. També va molt bé pel dolor muscular i articular i els trastorns de l’aparell circulatori –com les varius-; en general la suma de sol i aigua de mar té un efecte notable en bona part de les afeccions cròniques i afavoreix la rehabilitació de traumatismes.
És a dir, que especialment en l’època de calor, tota la costa és un llarg balneari. L’aigua de mar és una eina terapèutica que està a l’abast de tothom, i de la que de fet, uns més que menys, tothom se’n beneficia, tot i que, com tots els remeis abundants i gratuïts, sense parar-hi massa esment.
A l’hora de considerar els beneficis de l’aigua de mar, necessàriament hem de tenir en compte també l’acció beneficiosa del sol (escolteu Els beneficis del sol), així com de tot el que l’envolta: la sorra, la brisa, la relaxació pròpia d’un dia de platja, la sensació agradable de refrescar-se quan s’està acalorat, trencar amb la rutina, especialment si es pot allargar uns dies o unes setmanes… Com que, gràcies a la sal, l’aigua de mar té una major densitat que l’aigua dolça, ajuda a surar millor, el que facilita la natació, però també la relaxació muscular: al mar, els moviments són més fàcils, el que contribueix a mobilitzar músculs i articulacions tensos per un dolor crònic. D’altra banda, l’adaptació als moviments propis del mar té un efecte tònic per ell mateix, obliga a recuperar contínuament l’equilibri de tal manera que fins i tot, sense que ens en adonem, estem fent exercici. Nadar és una activitat molt complerta, però no és imprescindible per gaudir de l’aigua de mar: en un mar tranquil es pot caminar, i el simple fet de “fer el mort” o deixar-se bressolar per les onades a la riba té un efecte sedant i tonificant.
I després, en sortir de l’aigua, en comptes d’eixugar-se amb una tovallola, convé deixar que les sals marines interactuïn amb el cos a través de la pell. I tampoc cal dutxar-se només arribar cas amb aigua dolça, com si la sal fos perjudicial; ben al contrari, és molt beneficiosa per la pell i per tot l’organisme: és desinfectant, cicatritzant, i neutralitza els possibles eritemes per una excés d’exposició al sol.
Però el que tothom destaca sobre els efectes del mar és la sensació de pau, tranquil·litat: en fer-se menys feixuc el cos gràcies a la flotació, ajuda a l’alliberació de l’ànim. Curiosament, és la mateixa que es pot experimentar a l’alta muntanya, i segurament es deu a l’alliberament de les tensions de la vida moderna i la reconnexió amb la immensitat de la natura. De fet, fins fa pocs anys, la gent no s’enfilava a les muntanyes per plaer ni tampoc es banyava al mar, i en canvi ara es necessita periòdicament. El mar ens retorna als orígens, no només de cadascuna de les cèl·lules sinó també del propi embrió: com va comentar una oient del programa, és com tornar a casa.
És bo beure aigua de mar?
Com tantes altres coses bones, l’aigua de mar té mala premsa, especialment pel que fa a la contaminació. És cert, i és un escàndol, que l’activitat humana pol·lueixi el mar, especialment aquells tancats, com la Mediterrània, però tot i així, els contaminants es dilueixen en una massa tant enorme d’aigua, que en cap cas es pot comparar amb la contaminació de l’aigua dolça, o de la mateixa Terra i els vegetals que hi creixen. Els peixos, que estan contínuament en intercanvi amb el medi marí, sí noten ja aquests efectes tòxics, però beure una mica d’aigua de mar que estigui una mica allunyada de la costa no només no és perjudicial sinó que es considera que té una acció terapèutica i regeneradora de l’organisme.
L’aigua de mar en poca quantitat té un efecte tonificant per l’organisme, i fins i tot hi ha qui la considera un remei excel·lent, un bon nutrient, gairebé una panacea. A banda de contenir tots elements de la taula periòdica en les concentracions originals que actuen com a co-enzims en les reaccions biològiques intracel·lulars, conté petites quantitats de fitoplàncton, que té aminoàcids, àcids nucleics. A més, té un pH alcalí que neutralitza l’acidosi que està a la gènesi de moltes malalties de l’home modern. Algunes persones en prenen regularment, sense que això els ocasioni perjudicis a la salut, si més no en mig termini, ans al contrari, li atribueixen poderoses virtuts medicinals.
- S’ha aconsellat, paradoxalment, per la deshidratació: una mica d’aigua de mar en un litre d’aigua aporta els minerals que ajuden a la rehidratació. De fet, una de les primeres aplicacions que Quinton li va donar en els seus dispensaris d’aigua marina fou la injecció subcutània per la deshidratació en els casos de còlera infantil.
- En els problemes digestius crònics, especialment degut al seu efecte lleugerament laxant, té un efecte beneficiós per l’estrenyiment crònic, en la mesura que ajuda la cèl·lula a retenir més aigua, i que millori la digestió i el trànsit intestinal.
- Per millorar les al·lèrgies, tant les del pol·len com les alimentàries. Afirmen que s’alleugereixen bevent aigua de mar diluïda.
- Les dutxes nasals amb aigua de mar diluïda són, a més d’una bona mesura higiènica quotidiana, un bon remei per la sinusitis i les congestions nasals: solen desobstruir les vies respiratòries més ràpidament que els antihistamínics, i sense efectes secundaris.
No cal dir que l’aigua de mar és molt més salada que la sang, i per tant sempre és convenient prendre-la rebaixada.