Les malalties produïdes per l’alteració del complex equilibri de les hormones són tant antigues com l’espècie humana. La diabetis és una de les primeres malalties descrites, i ja se’n parla en un papir egipci de fa 3.500 anys; li deien “buidatge d’orina”. Fàcilment identificada pel sabor dolç de l’orina, els metges de la Índia van poder observar que aquesta atreia les formigues, i per això es coneixia la diabetis pel nom de “orina de mel” . Tot i així, no era una malaltia comú com ho és ara, fins al punt que Galè, el metge més influent de l’antiguitat, els textos del qual han estat la principal referència en medicina fins al Renaixement, va escriure que només n’havia vist dos casos. El goll, també descrit en el papir de Ebers, vinculat a l’alteració de la tiroides, es limitava a territoris amb dèficit de iode. Tant les regles doloroses com el síndrome premenstrual i els molestos símptomes de la menopausa eren molt poc freqüents, potser inexistents, entre les comunitats primitives. Per tant, l’actual prevalença del desequilibri de les hormones està relacionat, sobretot, amb la civilització. De manera que, la primera recomanació per evitar-lo és tendir a un estil de vida el més natural possible, tant físic com mental i emocional.
És fonamental, doncs, tenir una alimentació sana, el que avui dia vol dir principalment evitar aliments processats, sucres, greixos saturats i transgènics. I portar una alimentació senzilla i moderada –l’obesitat ja és, en ella mateixa, un desequilibri metabòlic i hormonal-, amb aliments frescs, de temporada i proximitat. Tenint en compte que bona part de les hormones principals (estrògens, progesterona, testosterona, cortisol) provenen del colesterol, i el paper dels àcids grassos essencials, cal parar especial esment a la bona qualitat dels greixos (oli d’oliva, de lli, de coco, alvocat, salmó…), i és possible que la dieta baixa en greixos que està tant de moda en els últims anys, tingui repercussions negatives sobre aquestes hormones. Probablement, el principal enemic de la salut hormonal avui dia siguin els contaminants, especialment determinades partícules que no existien abans en la naturalesa, i que competeixen i bloquegen certes hormones: se’ls anomena disruptors endocrins, i es troben en certs plàstics, i són força estesos en cosmètica, pel que es recomana no posar-se a la pell res que no es posaria a la boca.
Pel que fa a l’excés d’hormones, hem de tenir en compte també el bon funcionament dels òrgans encarregats del catabolisme i de l’eliminació, especialment del fetge (Escolteu el programa La neteja hepàtica).
Un altre factor desequilibrant de les hormones és l’estrès: els conflictes familiars, els problemes econòmics peremptoris, sentir-se atrapat en situacions irresolubles, les relacions tòxiques, la tristesa perllongada, el ressentiment i sobretot la por, mantenen l’organisme en un estat permanent d’alerta, de tensió, amb l’alliberament de les hormones corresponents (cortisona, endorfines, adrenalina…), que poden acabar afectant les funcions digestives, cardiovasculars, ginecològiques, malmetent algun òrgan, provocant malalties de la pell, càncer, depressió… Així, per exemple, l’excés de cortisona comporta una retenció d’aigua i sal, afavoreix la hipertensió, predisposa a la diabetis, a la disminució dels leucòcits i de les defenses immunitàries, amb tendència a refredats i grip, i també a una disminució de l’activitat psíquica i de la vitalitat sexual. I és que, a força de produir un excés d’hormones, tot sovint s’entra en un cercle viciós perquè el cos s’ha fet addicte a aquest excés, com passa amb l’adrenalina, fins que les glàndules s’esgoten i provoquen debilitat, envelliment prematur i malaltia.
Les emocions pertorbadores de llarga durada són, entre nosaltres, un important factor d’estrès. A la nostra societat, en la que estem tant identificats amb el pensament, costa reconèixer que una actitud, una reacció o un comportament, pot estar determinat per la secreció de les molècules d’una glàndula. Tendim sempre a implicar-los a les anècdotes de l’existència, del passat, de les relacions… Cercar una explicació, una raó o una culpa, que ve a ser el mateix, consolida les emocions pertorbadores: les justifica i els dóna raó de ser. I en conseqüència, les perpetua.
En cercar l’harmonia per sobre de tot, la tradició oriental compta amb bons recursos per afrontar els daltabaixos hormonals: bàsicament s’espera a que aquest excés d’hormones passi, per recuperar l’estat de benestar. És a dir, evita justificar-lo i cercar causes, no tracta d’oposar-se al símptomes, els observa amb distància, respira fons, i deixa que la ment s’assereni, i amb ella també les hormones.
Tractaments i teràpies
El que les drogues no curin, ho farà el ganivet. El que el ganivet no curi, ho farà el cauteri. El que el cauteri no curi, s’haurà de considerar incurable.
— Hipòcrates, 470-360
Des del punt de vista mèdic, una deficiència o un excés hormonal es tracta farmacològicament, si bé cal tenir en compte que sol ser un tractament de per vida, i amb les inevitables repercussions indesitjables. I per tant, s’ha de reservar per casos que no es poden resoldre per altres mitjans. El reduccionisme científic, tant eficaç en el cas de la terapèutica substitutiva, no és tant escaient per la prevenció, ni per restablir la funció quan el trastorn és reversible. En aquest cas, són més adequades les teràpies que parteixen d’un punt de vista holístic. I és que, en terapèutica, sempre és preferible el tractament energètic. És a dir, la bona medicina, sempre que és possible, prioritzarà els tractaments físics sobre els químics.
Segons la medicina xinesa, els excessos emocionals alteren camps energètics relacionats amb els òrgans: la tristesa afecta més al pulmó, les preocupacions a la melsa i l’aparell digestiu, la ira i el ressentiment al fetge, la por al ronyó, etcètera.
En millorar i equilibrar la circulació de l’energia i la sang per tot l’organisme, l’acupuntura, la moxabustió i una extensa matèria mèdica són recursos terapèutics naturals i innocus de primer ordre per regular el funcionament de les hormones de manera preventiva, en cas de desequilibri, però també per emprar en primera instància en cas de patologia –excepte en casos de compromís vital- abans de començar a subministrar l’hormona farmacològica.
Totes les cultures han desenvolupat substàncies innòcues que tenen efectes beneficiosos sobre les hormones. I els xinesos en tenen un bon repertori amb diferents aplicacions, presidides pel ginseng pels homes i el Dong Quai per les dones. Sense fer-ne esment, la medicina xinesa té tant en compte les hormones, que tenen un bon nombre de tònics diferents pels homes i per les dones.
No hem d’oblidar que l’organisme està dissenyat per auto reparar-se, i que sempre tendeix a l’homeòstasi. L’únic que cal fer és ajudar-lo, eliminant els obstacles cap a la salut.
