Un traginer menjava pa e ceba, dementre que son mul menjava la civada; aquell traginer era magre e descolorit e son mul era gras. Lo canonge dix al traginer per què pensava millor en el mul que en sa persona, e lo traginer dix que el mul no podria portar lo feix sense el compliment de la civada e que ell podia plixar ab pa e ab ceba.
Així es refereix Llull al Blanquerna a un dels cereals menys coneguts i emprats entre nosaltres que, en canvi, sí que forma part de la dieta dels països nòrdics, on sempre s’han valorat les seves propietats nutritives (servit tradicionalment en els coneguts porridge i muesli). “La civada torna els homes de ferro” diu un refrany alemany.
La civada destaca pel seu contingut en proteïnes amb un alt nombre d’aminoàcids, lípids o greixos vegetals, hidrats de carboni, vitamines, minerals i oligoelements. De fet, és el cereal més complet, en la mesura que conté la major quantitat d’aquests elements i és, a més, fàcil de pair. És, doncs, una important font d’energia que augmenta el rendiment, tant físic com intel·lectual, i equilibra l’organisme.
És un aliment de primera, però alhora és també un bon complement terapèutic per a moltes malalties. Tant és així, que durant segles la medicina tradicional la prescrivia per al restabliment del sistema nerviós en tota mena de desequilibris: és un cereal nutritiu i tonificant, molt útil per a combatre la depressió i la debilitat, relacionades amb el sistema nerviós.
És eficaç, doncs, per als trastorns psicològics i emocionals com l’ansietat, el nerviosisme, l’estrès o el decaïment, però també és un cereal beneficiós en un gran ventall de trastorns comuns; la ingestió habitual de civada ajuda a resoldre problemes de l’aparell digestiu, com l’acidesa, les ulceres d’estómac, la falta de gana. El segó de civada és molt ric en fibres insolubles, el que fa que sigui una bona solució per l’estrenyiment, però s’ha d’acompanyar amb aigua abundant. Atès que és el més complet de tots els cereals, és molt recomanable durant l’embaràs i la lactància, així com per la dieta dels infants i de la gent gran. La civada com a ingredient principal en l’alimentació del convalescent l’ajudarà a una recuperació ràpida i duradora. És, en definitiva, molt útil en aquelles etapes de la vida en que es requereix una aportació extraordinària d’energia i vitalitat.
Un diccionari anglès de 1755 definia la civada com «Cereal que consumeixen els escocesos, però que els anglesos només donen als seus cavalls». Al que els escocesos replicaren: «Vet ací perquè els anglesos tenen tant bons cavalls, i els escocesos, homes admirables.
Protegeix de la descalcificació del ossos, de les caries i té un efecte equilibrant del metabolisme que regula el colesterol, la tensió arterial. Alenteix l’absorció dels hidrats de carboni, el que fa que la glucèmia pugi més lentament després de l’àpat, i que la insulina s’alliberi més lentament; això la fa un aliment excel·lent per a les persones diabètiques. Tot aquell que vulgui aprimar-se, trobarà en la civada un aliment complet que, alhora que aporta molts elements necessaris per a una dieta sana, ajuda a desfer-se dels quilos sobrants. Encara que sembli paradoxal, també és útil per a aquells que vulguin engreixar-se i recuperar el seu pes normal.
