La revolució que necessita la humanitat ha de ser dolça, és a dir, no ha de ser contra ningú ni contra res, sinó a favor de la vida. Aquesta revolució comença per responsabilitzar-nos de la pròpia salut, tenir-ne cura, i restablir-la sempre que sigui possible, per mitjans naturals.
La paraula clau és l’autogestió, de la salut, de la pròpia existència, en una societat en xarxa que substitueixi les relacions de competència per les cooperació, i en la que l’interès individual i el bé comú siguin una mateixa cosa. Per arribar-hi, el primer pas és l’autogestió del propi intel·lecte, despertar de l’anestèsia i pensar per nosaltres mateixos; no esquivar el que no s’entén sinó aprofundir i mirar-s’ho des de diferents angles, sense pors ni prejudicis. Cal tenir en compte que les idees del futur sempre han començat essent minoritàries.
I això és el que ha fet en Josep Pàmies en el seu llibre La dolça revolució, una lectura recomanable que, ja a la primera pàgina, ens adverteix contra l’acceptació d’idees bones i fetes perquè “si algú ens ho mastega, està clar que ho farà com li convingui”. Aquesta “insubmissió intel·lectual” és la que l’ha portat, a partir d’un edulcorant sa i innocu, a introduir-se en un altre món, el que hi ha darrera la teranyina d’informacions anodines i contradictòries.
Ell us proposa, us proposem també nosaltres, estirar els fils d’aquesta teranyina per construir entre tots un món més humà.