Pràctica de relaxació conscient, de 20 minuts de durada:
Programa de ràdio de l’Ofici de viure:
En el conjunt de la seva existència i fins fa ben poc, l’homo sàpiens havia alternat la distensió passiva i l’acció, també relaxada. A jutjar per l’actitud dels indígenes de la selva amazònica, la relaxació de l’home primitiu era com la d’un felí: en qualsevol moment podia passar a plena activitat. Com la corda de l’arc, que com més distesa està més recorregut té i, per tant, més impuls transmet a la fletxa, l’autèntica relaxació permet una reacció més intensa i precisa.
Avui dia estem sotmesos a tanta tensió que es tendeix a considerar la relaxació com oposada a l’activitat, quan de fet, la veritable relaxació és la que es manté dia i nit, és l’estat natural de l’home. I això no és un caprici, sinó que és l’únic estat que permet viure l’existència amb plenitud.
La relaxació conscient
De tots els estats de consciència, n’hi ha un de molt peculiar, que és el de l’entreson, el “duermevela”.
La consciència humana es mou en tres estats fisiològics: desperta, adormida i somiant, i en cadascun d’ells predominen diferents ones elèctriques en l’activitat cerebral, tal com es pot registrar en un EEG. En l’estat de vigília predominen les ones beta (amb una freqüència de 13 a 20 c.p.s.); en somiar, les ones theta (de 4 a 7 c.p.s), traduint l’activitat del subconscient en l’expressió dels desigs i les pors reprimides; i en el son profund, predominen les ones delta (lentíssimes, de 0 a 4 c.p.s) , i pràcticament desapareix l’activitat mental i la consciència queda replegada en el nivell més profond del cervell.
En l’entrada al son, l’entreson, les ones (alfa) són de 8 a 12 c.p.s; és una fase que no sol durar més de cinc minuts en la qual l’organisme, alhora que es va desconnectant dels sentits, allibera les tensions i entra en una relaxació progressiva. Tots experimentem aquest estat, com a mínim un cop al dia, a la nit (ja que el despertador sol empènyer bruscament a l’activitat quotidiana). En adormir-nos, la consciència es va interioritzant gradualment. Les persones que no aconsegueixen la total relaxació en aquesta fase, no arriben a desprendre’s durant la nit de les tensions musculars, emocionals i mentals, i després es desperten cansades al matí.
Els somnis estan a la base de moltes teràpies. Jodorowsky, en el que ell anomena somni lúcid, un fil de consciència permet dirigir la trajectoria de la ment. També Castaneda i, de fet, el xamanisme sol entrar per aquesta porta a estats més elevats de consciència. Els somnis són vistos com bombolles de vida psíquica, difícils d’interpretar, però que amb el temps i una canya és possible arribar a dirigir-los. Així, es poden crear els propis somnis, sempre que se sigui capaç de seguir-los des de fora, és a dir, sense perdre consciència de que s’està somiant. “En la vida,com en el somni, cal distanciar-se per romandre lúcid, no identificar-se amb l’acció”, diu Jodorowsky.
Els orientals, en canvi, han preferit l’entreson com a moment de màxima eficàcia terapèutica. És un estadi privilegiat perquè, un cop desconnectada la consciència de l’exterior i eliminats els filtres de l’intel·lecte i els preconceptes, la consciència, que encara no s’ha submergit en el son, és plenament receptiva al que ve de l’interior i es posa en contacte amb el subconscient i l’inconscient. Aquest estat es pot induir mitjançant certes tècniques a l’abast de tothom, el que la converteix en una eina molt útil per afluixar les tensions i harmonitzar el cos. La relaxació conscient és la relaxació absoluta, en el que l’intelecte i els sentits deixen d’interferir amb la consciència i l’activitat mental canvia d’orientació i es dirigeix cap a dins, cap a les seves arrels.
A mesura que l’intel·lecte es va retirant, abans de desaparèixer del tot, la frontera entre conscient i subconscient es fa més permeable. Això és així perquè l’intel·lecte actua com censor, que analitza i incorpora a la ment, però també refusa el que no li escau. Però l’entreson és un moment en el què, sense dormir, la consciència s’allibera de la personalitat que ens hem fabricat: de les convencions, les tensions i els complexes, la qual cosa ens permet reestructurar la personalitat des de dins. És en aquest estadi que actua la relaxació conscient.
Durant la vigília, la ment està tancada en les seves pròpies opinions i complexes, però en aquest moment, en què no s’està ni adormit ni despert, l’espai mental es dilata i els continguts de la ment tendeixen a posar-se automàticament al seu lloc. És aleshores que hom s’adona que moltes de les qüestions que considerem importants: preocupacions, emocions, frustracions, etcètera, només ho eren perquè estaven al mig del pas i absorbien la tensió de la ment.
Aquest és el truc, no oposar-se a les emocions i pensaments, veure’ls venir i deixar-los passar. Les emocions no són més que això, e-motions, impulsos vitals.
La ment humana viu independent de la seva arrel, ignorant les seves necessitats i capacitats. La consciència basada fonamentalment en l’intelecte i la informació dels sentits és només un fragment del territori que pot abastar la nostra consciència. La lucidesa comença quan deixem d’identificar la consciència amb la ment i, sobretot, amb el cos o la personalitat.
Tots hem experimentat l’eficàcia de les consultes al coixí, en què hom se’n va a dormir amb un conflicte aparentment irresoluble i es desperta havent trobat el camí: l’entreson ha permès a l’intel·lecte captar el que el subconscient ja sabia.
En què consisteix
La pràctica de la relaxació conscient neix del ioga nidra, una tècnica universal, ben desenvolupada pels yoguis la qual, practicada quotidianament, proporciona, sense dormir, una relaxació profunda que permet tant captar els missatges del subconscient com a gravar en l’interioritat de la consciència missatges positius.
Consisteix en una relaxació guiada, de varies etapes, entre les quals s’ha de formular una resolució, és a dir, una afirmació positiva, que sempre ha de ser la mateixa, relacionada amb el que es vulgui aconseguir en l’àmbit del desenvolupament personal o de salut; és una llavor que se sembra en l’inconscient. Els seus efectes són acumulatius, pel que com més es practica, més es noten els seus beneficis. Encara que el primer dia no s’aconsegueixi una bona relaxació, cal pensar que no es tracta d’un fàrmac i que el seu efecte subtil es manifesta amb la pràctica continuada.
Aplicacions terapèutiques de la relaxació conscient
Aquesta receptivitat de la ment pot ser utilitzada amb finalitats terapèutiques, mitjançant la suggestió de l’exterior o visualitzacions.
- Ansietat i malalties relacionades amb l’estrès
- Malalties reconegudes com psicosomàtiques
- Neurosi
- Addiccions
- Insomni
- Hipertensió
- Malalties coronàries
- Artritis
- Migranya
- Asma
- Colitis ulcerosa i colon irritable
- Nens amb trastorns de la conducta, hiperactius
En permetre ampliar la consciència, aquesta relaxació s’estén a totes les activitats quotidianes i, per tant, és de gran interès com a complement a tot tipus de teràpies, facilitant especialment les psicològiques.
Afavorir el canvi
Bona part dels consells de salut de familiars, amistats benintencionades, però també de terapeutes i fins i tot de metges són superflus. O bé aconsellen el que ja se sap i s’està cansat de sentir (deixa de fumar, t’has d’aprimar, no vagis a dormir tan tard…), o el que és te com impossible (t’has d’agafar les coses amb més calma, no et preocupis, no t’enfadis, t’has d’animar…), o encara pitjor: no siguis així. Tot sovint, l’entorn pressiona pel bé de l’interessat, per bé que moltes vegades aconsegueix l’efecte contrari, perquè es fomenta l’animadversió contra un mateix, baixa l’autoestima i el problema empitjora.
Els canvis són molt difícils d’aconseguir quan es vol actuar directament sobre la ment, però resulten fàcils simplement elevant el nivell de conciència.
Dins de nosaltres mateixos hi ha el millor conseller que és pot tenir. Per això, quan algú pateix problemes seriosos, físics o emocionals, en comptes de voler-lo influir amb les nostres pròpies opinions, hauriem de procurar que cerqués la llum dins seu.
Millora del rendiment escolar
En aquest estat, la ment no només és receptiva al que ve de l’interior, sino també a les paraules i visions procedents o suggerides de l’exterior, que entren a la ment sense filtres. En entrar a la son, primer s’adorm el sentit de l’olfacte, després el del gust, la vista, el tacte i, per últim, el de l’oïda.
En aquest estat de relaxació que indueix l’entreson, augmenta molt la capacitat d’aprendre. De fet, l’aprenentatge hauria de ser sempre relaxat, altrament és instrucció adreçada únicament a l’intel·lecte. Per això, és una tècnica especialment útil per nens amb dificultat d’aprenentatge. Els practicants de relaxació conscient afirmen que es pot aprendre idiomes amb més facilitat dormint que despert. Això sí, cal repassar la lliçó al matí per ubicar l’arxiu al lloc que li pertoca. D’ací la importància que té per la formació dels nens explicar-los rondalles abans de dormir.
Relaxació i acupuntura
L’acupuntura pot proporcionar un estat de relaxació molt similar a l’entreson que es pot perllongar gairebé tota la sessió. Aquest estat és tant o més apreciat pels pacients que el fet d’haver aconseguit alliberar-se d’un dolor o recuperar una funció alterada. El seu efecte és més notable com major és el grau de tensió, i com més desprevingut agafa al pacient. La relaxació és potser el mecanisme fonamental mitjançant el qual l’acupuntura actua sobre la psique. Està tant fora de la nostra lògica que unes agulles puguin induir aquest estat, que desconcerta la capacitat d’anàlisi (excepte en persones amb sòlides creences “científiques”, en especial els metges) i aleshores es pot actuar sobre la ment. Quan el que anomenem, tot orgullosos, _facultats mentals superiors_ deixen d’interferir i censurar les percepcions, es fa possible que la consciencia sintonitzi amb el flux de la vida. A la psique se l’ha de conduir, se l’ha de saber portar, com a les criatures.
