Els nostres ossos no són estàtics, sinó que són un teixit viu que, com la resta de l’organisme, està en un intercanvi continu amb l’entorn. És a dir, que l’os està contínuament destruint-se i regenerant-se. L’osteoporosi consisteix en la pèrdua de teixit ossi, una disminució de les denominades trabècules òssies, amb la consegüent debilitat d’aquest teixit que queda, doncs, reduït en densitat, però el que en resta és normal, químicament indistingible de l’os sa.
En el creixement, els ossos es van espessint a mesura que s’hi van dipositant els minerals. El màxim de densitat de la columna vertebral es dóna entre els 25-30 anys i la dels ossos llargs entre els 35-40. A partir dels 45 la major part dels ossos del cos comencen a perdre densitat de manera que als 70-80 anys s’ha perdut d’un 30 a un 50% de la massa total.
L’osteoporosi és conseqüència d’una pèrdua de vitalitat. Quan una extremitat queda immobilitzada es descalcifica, com quan la gent gran que s’enllita, encara que només sigui una setmana, comença a perdre calci de tots els ossos. Sembla ser que les persones corpulentes tenen menys risc de descalcificació que les primes, ja que les persones amb ossos més grossos tenen més calç per perdre.
L’osteoporosi també pot ser secundaria a alteracions hormonals, com passa en la menopausa. De fet, és quatre vegades més freqüent en la dona que en l’home. Sembla ser que els estrogens retenen el calci en el cos de manera que quan els seus nivells en sang cauen pot aparèixer osteoporosi en les persones susceptibles.
Tenen més risc d’osteoporosi:
- Les dones que tenen una menopausa precoç, perquè passen més temps de la seva vida sense estrogens.
- Aquelles que tenien períodes infreqüents, degut a la poca funció dels ovaris.
- Les dones a qui se’ls ha extirpat els ovaris, ja que després de la menopausa els ovaris continuen produint petites quantitats d’hormones.
- És freqüent en malalties com l’hipertiroidisme, l’hiperparatiroidisme, la insuficiència renal, la leucèmia i processos cancerosos; en les carències alimentaries, per exemple en l’alcoholisme, i malalties dels budells (que poden interferir en l’absorció del calci, com la malaltia de Crohn o en la colitis ulcerosa), el síndrome de Cushing i l’artritis reumatoide.
- També hi ha medicaments que afavoreixen la pèrdua de calci, com la cortisona, els diürètics presos molt temps (com per exemple en el tractament de la hipertensió) i les hormones tiroidees.
Els símptomes de l’osteoporosi són el dolor, la pèrdua d’alçada per l’aplanament de les vertebres, la deformació de la columna vertebral i la possibilitat de fractures espontànies (normalment del maluc o del canell) o amb traumatismes mínims. Les radiografies no la detecten fins que ja s’ha perdut una tercera part de la massa òssia. Des fa uns pocs anys, la densiometria permet seguir l’evolució de la descalcificació. Però això no li resta importància a la prevenció.
Està clar que quan s’arriba a aquest punt ja és massa tard, i que l’osteoporosi cal prevenir-la molt abans de que es diagnostiqui. L’osteoporosi forma part del procés d’envelliment: no és una malaltia sinó l’acceleració d’un procés normal, que en gran part pot evitar-se amb un estil de vida sa.
Prevenció natural: salut i bons aliments
El calci es troba ben distribuit per la natura, en mengem amb les verdures de fulla verda: les bledes, la carxofa, la col, el bròquil, els creixems, els espàrrecs; també en els fruits secs: ametlles, avellanes, nous, panses, figues seques, festucs, i en el formatge i el iogurt. Si es fa sopa amb ossos, una punta de vinagre ajuda a dissoldre el calci. També en peixos com el salmó i les sardines i, sobretot, en les algues, els naps, el tofu. Entre les plantes medicinals, el trobem en la cua de cavall (junt amb silici, potassi i manganès) i en l’ortiga (amb potassi, magnesi, ferro, silici.
Però el problema de l’osteoporosi no és tant la ingesta com l’absorció i l’assimilació, és a dir, que el calci es dipositi en els ossos, el que depèn de la vitalitat de l’organisme.
La prevenció passa sobretot per fer exercici, ja que això fa que augmenti la massa òssia. L’universitat de Stanford va examinar un grup de corredors de fons, homes i dones, i va veure que tenien al voltant d’un 40% més de massa òssia que els que no corrien. Caminar ajuda a regenerar els ossos.
També prendre el sol, tal com fa la gent gran als bancs públics o a l’eixida de casa seva. La vida a l’aire lliure dóna molta energia. L’aspecte més descuidat de la prevenció de l’osteoporosi és el de frenar l’eliminació del calci. Per a això convé:
- Menjar poca carn, ja que les proteïnes augmenten l’excreció del calci.
- Menjar amb poca sal: amb el sodi també s’elimina calci, i provoca que les paratiroides treguin el calci dels ossos a fi de restablir el nivell sanguini.
Quan l’osteoporosi ja està instaurada, el problema fonamental és el dolor: trencar el cercle viciós, ja que el dolor força a la immobilitat i la immobilitat accelera l’osteoporosi. Per tractar el dolor cal recórrer a medicines suaus i deixar calmants i cirurgia per als casos extrems.
El tractament general consisteix en augmentar la vitalitat amb un estil de vida sa, tònics i, entre els tractaments mèdics més eficaços i innocus destaca la teràpia d’ozó.