L’ozonoteràpia és la tècnica que utilitza l’ozó com a agent terapèutic, bé per la seva alta capacitat oxidant i de cicatrització, o bé com a mitjà d’activació de certes proteïnes i cèl·lules del sistema immunitari sanguini. La concentració i manera d’aplicació variaria en funció de la patologia a tractar, ja que la concentració d’ozó determina el tipus d’efecte biològic que produeix i la manera d’aplicació marca el seu àmbit d’acció en l’organisme.
Quines malalties tracta l’ozonoteràpia?
Totes les formes de desarreglaments circulatoris
- Perifèric: quan la sang no pot arribar als teixits, com passa per exemple amb la claudicació intermitent o la cama del fumador, amb la malaltia de Raynaud, les migranyes, etc.
- Cerebral: estats abans i desprès d’una embòlia, malalties degeneratives del cervell, l’esclerosi cerebral, etc.
- Coronària: vasos coronaris, angina de pit, o després d’un atac de cor.
Infeccions
L’ozó és més útil en aquelles infeccions invulnerables als antibiòtics, com són les víriques, agudes i cròniques, i els fongs. L’hepatitis, l’herpes, Epsein-Baar (mononucleosi infecciosa)
Càncer
Veure article Càncer i ozó
Malalties del fetge
Hepatitis de totes les lletres, cirròsi.
Infeccions de repetició
Cistitis. Bronquitis crònica.
Inflamacions cròniques
Sinusitis, inflamació d’ ovaris, bronquitis.
Al·lèrgies
Rinitis al·lèrgica.
Malalties del pulmó
Asma, enfisema, pneumònia per pneumocistis carinii.
Infeccions ginecològiques
Vaginitis i vulvovaginitis. Excés de flux o sequedat vaginal. Tricomones i càndides.
Malalties reumàtiques
Especialment apreciat en la poliartritis crònica.
Trastorns metabòlics
Diabetis mellitus. També en alteracions del metabolisme dels greixos.
Insuficiència cardíaca, hipertensió arterial
Malalties de l’estómac i els budells
Gastritis, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, estrenyiment, diarrea crònica, fisura i fístula anals.
Malalties de la pell
Neurodermitis, acné, psoriasis, cicatrius de la radioteràpia, fongs i d’altres.
Malalties del cervell
També les malalties neurològiques i degeneratives del sistema nerviós central, com la malaltia de Parkinson, o l´esclerosi cerebral, a més de la malaltia d’Alzeimer en els seus inicis, s’han beneficiat de la acció terapèutica de l’ozó.
Malalties dels òrgans dels sentits
Els òrgans dels sentits, en especial el de la vista, són molt sensibles a l’energia que desprèn l’oxigen naixent: a Cuba es fa servir l’ozó per tractar malalties tan greus com la retinosis pigmentaria, l’atròfia del nervi òptic, del glaucoma, així com per les úlceres corneals i la hipoacúsia infantil.
Trastorns immunitaris
Esclerosi múltiple, artritis reumatoidea, diabetis mellitus pipus II, reaccions d’hipersensiblitat.
Geriatria
Pel desgast de l’edat. L’envelliment és un procés de mala circulació i d’hipòxia. És especialment apreciat el tractament O3/O2 per l’òrgan més sensible a la manca de oxigen, el cervell.
Revitalitzador
En general, abans i després d’intervencions quirúrgiques i convalescència.
Prevenció
En l’actualitat, l’ozó en petites quantitats es fa servir per conservar la fruita, ja que impedeix el desenvolupament de bacteris i fongs.
Càncer i ozó
El càncer és una malaltia que no tant sols tot té sovint un desenllaç fatal, sinó que els efectes secundaris dels tractaments que s’apliquen correntment són gairebé tant temuts com la mateixa malaltia. És per això que molts malalts sospesen la possibilitat de superar-la sense recórrer a aquests tractaments, com ens explica Bignia Kuoni en el seu llibre, A despecho, que podeu descarregar gratuitament en aquesta pàgina. Tanmateix, és una opció molt agosarada, ja que si bé hi ha qui se n’ha sortit, també molts dels que ho proven no ho aconsegueixen. Val a dir que, com tots sabem, la quimio i la radioteràpia, que resolen molts casos, tampoc són un camí gens segur; depèn molt de les circumstàncies de cada malalt.
Els metges, els oncòlegs, no solen ser pròdigs en explicacions, però són sincers quan se’ls pregunta. Per això, és convenient deixar de banda pors i angoixes, demanar-los per les probabilitats de superació en el tipus de tumor que es pateix -que normalment estan definides pels estudis estadístics- amb els tractaments de què disposen, i prendre una decisió.
Dels tractaments alternatius, no n’hi ha cap que hagi demostrat un alt nivell d’eficàcia a l’hora de combatre per ell mateix la malaltia. Sí que n’hi ha, però, que són molt útils com a complement, tant per vitalitzar els teixits afectats com per neutralitzar o minimitzar els efectes secundaris dels tractaments oficials.
D’entre tots ells, destaca l’utilització de l’ozó medicinal, l’efectivitat del qual és coherent amb la concepció de l’hipòxia en la gènesi del càncer, tal com s’explica a l’article El punt de vista de la biologia.
Com a testimoni de l’efectivitat de la teràpia d’ozó, hem seleccionat dos fragments que recullen experiències en aquest àmbit. El primer, de Nathaniel Altman, descriu el treball dels pioners, que varen promoure l’utilització d’una teràpia que avui apliquen milers de terapeutes en clíniques d’arreu del món. El segon, de Paula Horan, explica la seva experiència a l’Índia,on són limitats els recursos per accedir als tractaments convencionals. Malauradament, no hi ha cap tractament que pugui reivindicar la curació del càncer. Per això, convé sumar tots els esforços a fi de que, sigui quin sigui el pronòstic, el malalt es situï al costat bo de les estadístiques.
Escolteu el programa de Catalunya Ràdio: El càncer i l’origen de la vida.
Demència senil i ozonteràpia
El tractament d’ozó es va demostrar no tan sols efectius en les demències de tipus vascular, com era de preveure, sinó també en l’Alzheimer, sense que hi haguessin sensibles diferències entre els dos tipus, excepte potser en la capacitat d’autoadministra-se la medicació, en la que varen millorar més les degeneratives, segurament degut al fet de que les vasculars solent dur associats dèficits motors localitzats que augmenten el grau d’incapacitat de aquests malalts.
