El començament de l’estiu és un bon moment per provar de deixar els fàrmacs per la hipertensió. La calor dilata els vasos, s’eliminen líquids per la suor, que si és reposen amb aigua en abundància, aquesta arrossegarà toxines i impureses i esdevé el millor i el més natural dels diürètics. L’ambient és més distès, la feina es relaxa amb dies o setmanes de vacances, es fa més vida a l’aire lliure, més possibilitats d’exercici, la platja, els banys de mar, connectar amb el món rural o de muntanya… tot ajuda a que el sistema simpàtic es relaxi i les hormones recuperin el seu ritme natural.
De totes maneres, deixar les pastilles de la pressió no és fàcil i no sempre convé. Ho haurien de provar només les persones sanes, amb hipertensió moderada, i d’acord amb el seu metge, ja que ni totes les persones ni totes les hipertensions són iguals. Està clar que els tractaments farmacològics han disminuït dràsticament les hemorràgies cerebrals i les insuficiències cardíaques, i que la pressió alta sense tractar pot esdevenir un important factor de risc cardiovascular. La hipertensió no és una malaltia, però quan és molt alta, o moderada mantinguda en el temps, pot ocasionar una sobrecàrrega de l’aparell cardiovascular que afecti el cor, o tenir greus repercussions al cervell i els ronyons.
També és cert, però, que com tots els fàrmacs, tenen efectes secundaris, i que per tant només s’haurien de prendre si són imprescindibles. L’augment de la pressió de la sang que va motivar el tractament pot haver estat circumstancial, i un cop passats els factors estressants no és cap bestiesa tractar de deixar la medicació. Per intentar-ho, l’inici de temporada de calor, descans i bany és una bona època.
A partir de quina xifra és alta la tensió?
Les xifres de la pressió que es consideren normals han variat molt als darrers anys: quan estudiava medicina es considerava del tot normal unes xifres de 140/90, 150 i fins i tot 160 en les persones grans. Com altres paràmetres, el colesterol per exemple, el límit de l’hipertensió ha anat baixant i avui es consideren normals 115/70, i segueixen baixant, del què es desprèn que la major part de la població adulta ha de prendre fàrmacs si vol evitar estar dins de la norma, amb gran satisfacció de la indústria farmacèutica. És cert que les persones longeves solen tenir, de natural, la pressió baixa, però també sembla ser que baixar-la en la gent gran fins als límits que avui es consideren normals pot repercutir en les facultats cognitives, a la memòria i a la concentració. I és lògic que sigui així si es té en compte que la sang es distribueix allà on cal, gràcies al diàmetre de les artèries; quan fa falta flux sanguini a un lloc es dilaten, i es contrauen allà on no cal: per pair se’n va cap als budells, per córrer als músculs, i a l’hora de dormir, a depurar-se al fetge. I això és així per tot l’organisme excepte pel cervell, que té un flux constant de sang, i per tant un dels pocs mecanismes que té per garantir el subministre d’oxigen és un lleuger augment de la pressió.
Així que les persones grans, que ja de per sí solen anar sobre medicades, i les no tant grans que van començar a medicar-se arran d’una hipertensió lleugera o moderada, poden provar de suprimir els fàrmacs i substituir-los per un estil de vida més sa, que a més de baixar la pressió a nivells normals i allunyar les complicacions de l’hipertensió, és l’autèntica medicina preventiva. Un organisme sa que s’autoregula és molt més capaç d’adaptar-se a les diferents situacions.
L’estil de vida, la millor prevenció
Les receptes són les mateixes que per una vida sana: suprimir l’alcohol i el tabac, moderar la sal i controlar la panxeta. A l’estiu vénen de gust les amanides i la fruita, que és l’alimentació ideal per depurar. Cal suprimir cerveses i refrescos i substituir-los per aigua abundant i sucs de fruites, i sobretot aprofitar el bon temps per passejar, nedar i relaxar-se. També es poden practicar tècniques de relaxació més específiques, prendre infusions medicinals, i poden ajudar els tractaments d’homeopatia, els massatges, el reiki… La medicina xinesa pot ser una molt bona ajuda, doncs en comptes de tractar pròpiament la hipertensió, se centra en els desequilibris que la fan possible, relacionats normalment amb la funció del ronyó i el fetge, o amb l’estancament degut a flegmes i humitat.
No cal dir que tot plegat s’ha de fer sota control mèdic, que possiblement aconselli fer-ho gradualment, ja que no tots els fàrmacs són fàcils ni convenients de deixar un cop el cos s’hi ha acostumat. En tot cas, els còmodes aparells per controlar la pressió a casa tantes vegades com es vulgui permeten fer un seguiment. I com que la hipertensió perjudica a la llarga, si els resultats no fossin satisfactoris sempre es pot tornar a controlar amb mitjans farmacològics.
