M’escriu un bon amic, en Benjamí, en relació a l’article de l’últim dia:
“Molt interessant la reflexió sobre que la por mata. Ens espera un festival de profecies negatives auto complertes gràcies a la por. La feinada dels optimistes és convertir-les en profecies auto frustrades a base de trencar els arguments dels qui fan les profecies negatives”.
Parlant de profecies auto complertes, he trobat un retall de diari, tot remenant escrits sobre la grip que he anat guardant al llarg dels anys. A temporades he estat assidu lector de diaris, moltes altres, i molt més llargues, només en fullejo quan algun em cau a les mans. Aquesta alternança, molts cops forçada per llargues estades a l’estranger, resultava un exercici molt saludable per l’enteniment: observar la vida de prop i distanciar-se’n ajuda molt a no perdre la perspectiva. Ara, a la web, la informació circula molt més ràpid i el que és més important, més lliure, oferint la possibilitat de poder beure de les fonts que et mereixen més confiança.
“La pandèmia de grip provocaria una greu recessió, segons el Banc Mundial” titulava La Vanguardia. Eren les conclusions d’un comitè d’experts que es va reunir a la seu de la OMS a Ginebra per tractar de la grip aviar. Era el 8 de novembre de 2005.
“Una pandèmia de grip és inevitable i no tan sols causarà milions de morts, sinó també un fort retrocés econòmic a tot el món”. L’aleshores director general de la OMS, Lee Jong Wook afirmà que la pandèmia era inevitable: “Hem assistit a una expansió implacable de la grip aviar. És nomes qüestió de temps que el virus H5N1 adquireixi la facultat d’encomanar-se d’humà a humà i ocasioni un brot pandèmic”.
Els experts varen calcular a quan sortiria la pandèmia d’aquest “mortífer” virus: 800.000 milions de dòlars, no tant per l’epidèmia en sí, sinó “pel pànic i descontrol que originaria. I és que la major part dels perjudicis econòmics del SARS [emprat com a precedent] es van deure al canvi de costums de les poblacions més amenaçades, que en una proporció molt considerable, van deixar de viatjar i de sortir a comprar, o a menjar fora de casa”.
El més sorprenent era que, dibuixats en un quadre adjunt, apareixien els casos de grip aviar que tant havien alarmat el comitè:
– Just un mes abans de la publicació de l’article en qüestió es donaren els “primers casos de grip aviar [en aus] confirmats a Turquia”. Una setmana més tard: “primer incident a Europa, els tests identifiquen el virus N5H1 en tres ànecs trobats morts a Ceamurlia de Jos, Romania”. Dos dies després: “es detecta el virus N5H1 a la illa de Chios, al mar Egeu”. Dos dies més tard, o sigui quinze dies abans de que la premsa recollís els funestos vaticinis mortals, va morir el primer ésser humà a Tailàndia. L’endemà es troben morts, de grip A, cignes salvatges a Croàcia. Dos dies més tard, mor un lloro que estava en quarantena a la Gran Bretanya, l’endemà Rússia confirma un brot de N5H1, i per acabar, quatre dies abans de l’aparició de l’article, es parla de víctimes humanes a Vietnam, China, i tres dies abans, una dona mor de grip A a Indonèsia.
Fins aquell moment, les morts humanes encomanades per aus a tot el planeta havien estat 63, totes a l’Extrem Orient. Uns pocs ànecs romanesos, cignes croates i un lloro britànic eren, evidentment, un mal auguri.
Aquest alarmisme amb tan poc fonament potser no hauria de sorprendre a qui llegeix habitualment els diaris, que ja està curat d’espants: vaques boges, àntrax, SARS, MERS, èbola, legionel·la, bio terrorisme, grip del pollastre (com també se li deia a la grip A), totes elles amb un potencial de fer mal que, per sort, mai s’ha complert en les magnituds temudes. Un escepticisme, però, que deixa amb la inquietud de que els vaticinis no acabin realitzant-se, com la del conte del pastor que enganyava amb el llop i les seves ovelles. Potser no són especulacions, sinó avisos.
És impossible orientar-se dins el tsunami d’informacions i desinformacions. El que fa respecte, però, és que aquestes profecies venen d’estaments molt poderosos. Està clar que l’espècie humana ha esdevingut una mena de plaga pel planeta, alterant tot el medi, debiliten la seva salut i la fan susceptible a les epidèmies, com passa amb els monocultius. I sobretot, qui té tota la informació, qui té la visió, té també, com el xaman de l’Amazònia, el mitjans per fer que les profecies s’acompleixin. I si més no, per fer que realitzin a la ment de la gent, que és una manera de fer-les realitat.
“Una bona part de la sortida vindrà amb el ràpid que ens fem més digitals.” Acaba explicant en Benjamí, tecnoptimista de mena, a qui podeu seguir a http://blog.benjami.cat/
