Les emocions (del llatí exmovere, “moure cap a fora”) són els impulsos bàsics que mouen tot ésser viu a l’acció; que, en essència, són dues: les que impel·leixen a defugir el dolor i les que inclinen cap al plaer. En el cas de la psique humana, es poden traduir en evitar el que fa patir i cercar el que alegra i dóna satisfacció. Les observacions antropològiques de l’expressió del rostre en tribus primitives, que no havien tingut cap contacte amb altres civilitzacions, confirmen que hi ha quatre emocions universals en la nostra espècie: l’alegria, la tristesa, la por i la ira. A més d’aquestes quatre, els xinesos en consideren una altra, que també és constant en la vida de relació, quan la societat arriba a cert grau de complexitat: la preocupació.
Tanmateix, la vida psíquica reflecteix el desenvolupament de la societat, de manera que la conducta de l’individu no pot explicar-se només per aquestes emocions tan bàsiques. Així, la simple resposta a una amenaça de l’entorn pot agafar en l’ésser humà mil formes: cas que domini la ira i l’agressivitat, pot també manifestar-se com ira reprimida o ressentiment; hom pot sentir-se ofès, irritat, indignat, furiós, exasperat, violent, frustrat, enutjat, contrariat, gelós… Però, fins i tot, aquesta mateixa emoció iracunda pot no ser la resposta a una hostilitat externa, sinó ser generada per la pròpia psique per tal d’emmascarar-ne una altra, com la por, la culpa o la feblesa pròpia d’un complex d’inferioritat. I tot sovint no s’adreça als altres sinó contra un mateix. I és que, en repercutir en la psique, l’emoció es fa complexa i pot prendre mil formes diferents.
Per acabar-ho d’adobar, les reaccions emocionals són també una important descàrrega d’energia que, ben canalitzada, pot donar lloc al coratge, i a una actitud dinàmica, creativa i enriquidora de la personalitat.
