La formosa poma, la suau banana, el meló, el préssec
La grosella… com tot això porta a parlar
De la vida i la mort a ma boca… Ho sento …
Observa el rostre transparent d’un infant.
Mentre gaudeix menjant. Ve de lluny.
¿Quin miracle s’esdevé a sa boca?
En lloc de paraules, les troballes concurren
Des de la polpa madura, estorades de ser lliures
Gosa dir el que certament la poma és
Aquesta dolçor que es sent forta, fosca, densa al començament;
Després, exquisidament exhaltada al teu paladar,
Es torna més clara, desperta i lluminosa,
Amb un doble sentit, solar, terrestre, real …
Oh coneixement, plaer … inexplicable.
Idiomas:
