L’home es modela sobre la Terra,
— Lao Tse: Tao Te Ching, 25
La Terra es modela sobre el Cel,
El Cel es modela sobre el Tao,
el Tao es modela sobre el que és natural.
Els ritmes circadiaris
Tots els éssers vius estan regits pels cicles que determina la seva biologia, tant els animals -els mamífers, les aus i els invertebrats- com les plantes, que també redrecen les fulles i obren i tanquen els pètals de les flors segons l’hora del dia. En els animals, el cicle està regulat, sobretot, per la llum, però en els vegetals és cadascuna de les cèl·lules la que respon al moviment del sol. Els científics diuen que el cervell humà governa dos tipus de cicles: un regit des de l’hipotàlam –els nuclis supraquiasmàtics– i l’epífisi, que dicta els ritmes naturals, els cicles del dia i la nit, les estacions, les secrecions hormonals, l’activitat dels òrgans, és a dir, una mena de programador natural de les funcions vitals; i un altre, un rellotge ubicat a l’escorça cerebral, en sintonia amb la vida social. Aquest segon és el que domina el comportament, de manera que supeditem el ritme biològic al rellotge dels compromisos socials, i quan no seguim el ritme natural, quan forcem la màquina, ens podem trobar cansats, irritables, malhumorats, amb dificultats per agafar el son i també despertar-nos, situació que es complica quan prenem pastilles per dormir i/o cafè per estar desperts. Anar contra els ritmes biològics fa que l’organisme sigui més fràgil i, de la mateixa manera que afecta l’activitat i l’estat d’ànim, afecta també la fisiologia del cos.
Al ritme del dia i la nit se l’anomena circadiari –circa ‘al voltant’ del dia– i és el ritme natural que marca a l’ésser humà l’activitat i el descans, seguint les oscil·lacions de la llum solar. Al llarg dels mil·lennis l’home s’ha desenvolupat seguint aquests ritmes, amb l’alternança de la llum del dia i la foscor de la nit, fins al punt que es pot dir que forma part de la seva naturalesa. Però en els darrers segles, primer amb la penombra de les espelmes i la llum d’oli, i des de fa amb prou feines un segle amb la llum elèctrica, el fet de passar la major part del dia entre quatre parets, amb llum artificial a la nit i radiació solar escassa de dia, ha fet que la foscor pràcticament hagi desaparegut, quedant reduïda exclusivament al temps que dormim.
Una persona tancada en una habitació fosca seguirà una pauta de son-vigília similar, encara que es pot desfasar de la llum solar. Els nadons no distingeixen entre dia i nit, i dormen a totes hores, però a partir dels dos mesos es van adaptant als ritmes biològics. Els noctàmbuls tenen el rellotge endarrerit per dificultats en agafar el son, a vegades per desequilibris energètics o per hàbits imposats per les circumstàncies socials -sigui perquè s’han acostumat a l’esbarjo nocturn, sigui perquè és el moment de més tranquil·litat per determinats tipus de feines-. Al ritme biològic normal, del matí fins al migdia és el moment de més concentració; havent dinat es dóna un descens d’energia, per remuntar una altra vegada a la tarda. Quan el rellotge es desajusta apareix l’insomni, és a dir, que s’escurça el temps que l’organisme té per refer-se i, a la llarga, pot perjudicar la salut. Quan hi ha un ràpid desplaçament d’uns quants fusos, especialment en sentit anti-horari, aquest rellotge es desajusta i apareixen una sèrie de símptomes que es coneix com a jet lag.
Altres ritmes
A part del circadiari, els ritmes lligats al moviment de rotació de la Terra són el cicle lunar, de 29,5 dies, que es posa de manifest en l’ovulació i les marees i, sobretot, el cicle estacional, ben ostensible a tota la natura: l’hivern, de fred i nits llargues, és una època de repòs, mentre que la primavera i principis d’estiu, amb la calor i tantes hores llum, ho és d’activitat. Però en l’actualitat els éssers humans vivim en una tensió permanent, ja que estem sotmesos a continus requeriments del medi, bombardejats per impactes de tot tipus que provoquen un augment d’activitat del sistema nerviós simpàtic, amb descàrregues contínues de cortisona i adrenalina, sense gairebé temps per estar sense fer res: relaxar-nos, passejar, compartir, imaginar… tenim tantes coses a fer durant l’any, que es reserva el període de vacances, que acostuma a ser un mes d’estiu, per a poder fer el que no es pot durant l’any. El nostre cos està dissenyat per viure a l’aire lliure, enmig de la natura, i el fet de es passi la major part de l’existència entre quatre parets ja suposa una tensió que s’ha de compensar en els moments d’esbarjo.
Així com és important adaptar-se a les estacions de l’any, també ho és respectar les diferents etapes de la vida i els seus ritmes; en aquest sentit, cal subratllar la inconveniència de les expectatives pejoratives i els prejudicis que envolten gairebé totes les edats (excepte la joventut i la infantesa que, de fet, són les més inestables). Així, es tem l’adolescència, l’arribada als quaranta, la menopausa, i no diguem la vellesa.
Tres claus per sintonitzar amb els propis ritmes
Quan perdem el ritme de la natura, el cos pateix un malestar que es pot manifestar de moltes maneres, i si es pretén arreglar-ho a cop d’estimulants o medicaments per apaivagar els símptomes, es contraria la natura i s’aprofundeix en el desequilibri. El fet d’alliberar-se de les obligacions laborals fa possible que aquest període estival faciliti sintonitzar amb els ritmes naturals. Tres pautes ben senzilles per començar:
- Dormir. El primer son és el més reparador, pel que anar a dormir d’hora ajudar a revitalitzar l’organisme. Al pic de l’estiu, però, es convenient fer la migdiada en les hores de més insolació i aprofitar la frescor tant del vespre com de la matinada. Com s’ha fet sempre.
- Respirar. La respiració complerta i tranquil·la estimula el sistema parasimpàtic i allibera de les inevitables tensions de la vida moderna. (Veure La importància de respirar bé)
- Menjar. No hauria de ser un problema en una època de tanta abundància, però en canvi tot sovint ho és: s’acostuma a menjar massa i malament. La dieta ha de ser ben senzilla, amb aliments de qualitat, en quantitat moderada, regular i adequada a l’activitat. El vell precepte de sopar com un pobre segueix sent vàlid avui. Hi ha estudis que indiquen que sopar poc és important a l’hora de perdre pes.
La cronobiologia xinesa
Els cicles circadiaris es coneixen des de l’antiguitat, i els metges tenien ben present la seva influencia en la salut i la malaltia. Els textos més antics de medicina xinesa ja parlen de com l’energia, el qi, flueix per tots els canals en pulsacions yin/yang al llarg de tot el dia –dotze sistemes energètics vinculats a dotze òrgans, on el flux d’energia és més gran durant dues hores -, i les seves observacions coincideixen a grans trets amb les conclusions a les que arriben avui els fisiòlegs i els cronobiòlegs. Així, en plena nit, el qi s’acumula al fetge, on es depura la sang i s’eliminen toxines. Més tard, els pulmons distribueixen l’energia vital més subtil per tot el cos. La matinada és l’hora de l’intestí gros, és a dir, el moment de culminar la depuració mitjançant l’eliminació. Tot seguit s’entra a la fase de l’estómac i la melsa, és a dir, que el protagonisme el té l’aparell digestiu, que s’alimenta, paeix els aliments i els converteix en sang i l’energia necessària per a l’activitat diària. Per això, el matí sol ser el moment del dia en que millor es treballa i més clar està el cap. Al migdia, el moment més yang del dia, l’energia està al més yang dels òrgans, el cor, és el moment de dinar, però també, segons els xinesos, de conversar i compartir. Després, quan l’energia passa al budell prim, és el moment d’assimilar els aliments, i en el que tant de gust ve una migdiada per recuperar forces. A mesura que avança el dia, l’energia va passant pels altres òrgans, fins arribar a completar el cicle.
El wu wei
Els savis xinesos varen definir la millor manera de respectar els ritmes de la vida com wu wei, traduït per “no actuar”: no actuar en contra del curs de l’existència, no interferir en els cicles vitals, no anar contra natura. La vitalitat de la natura, de la qual participa el cos humà, és un moviment continu, i la salut i l’harmonia consisteix en no alterar-los: es tracta de deixar fer. Als ritmes naturals no s’hi arriba amb esforç, no és una conquesta; s’hi arriba eliminant els obstacles.
Per això, cal aturar-se un moment, deixar de banda el desig, les ambicions, els projectes, les angoixes i preocupacions, els propòsits, la voluntat, la por, és a dir, desconnectar la ment i observar el què passa. Respirar a fons i obrir-se al moment present, i apuntar-se al fluir de l’existència. En el context del wu wei, espontaneïtat no vol dir deixar-se endur per les emocions, sinó seguir el que surt de dins quan hom se sintonitza amb la natura. És a dir, no actuar per interessos personals, ni tan sols pel desig, sinó procurar l’harmonia, que és el bé comú.