Anecdotari mèdic XX. La tia Rosalia

Anecdotario médicoMedicina occidental

Lo que yerra el médico, lo cubre la tierra.

Dita castellana.

La germana de la mare, la tia Rosalia, va morir als vuitanta i pocs anys. No em constava que patís cap malaltia. Al seu enterrament em vaig interessar per les circumstàncies del seu traspàs: havia estat molt bé fins que, dos mesos abans, va cedir a la pressió d’una de les primeres campanyes de vacunació contra la grip. Tot seguit va agafar una mena de gripasso amb afectació de bronquis i pulmons; uns dies a l’hospital, medicació, complicacions vàries amb els seus corresponents fàrmacs i ja no va recuperar la salut. Dos mesos.

No es pot dir que fos la vacuna que li va causar la mort. De fet, em sembla que en aquell moment ningú més no ho va relacionar; tampoc tenia massa sentit: a partir d’una certa edat s’accepta la mort com un fet ineludible. A més, Déu nos en guard d’un ja està fet; és inútil lamentar-se del que ja no té remei. Havien passat dos mesos, i pot ser que la medicació no fos l’adient. Per altra banda, és generalment admès que la vacuna protegeix, i per tant difícilment es relaciona amb el mal.

Però el que sembla clar és que si no s’hagués vacunat, no hagués entrat en la fatal cadena d’esdeveniments. La tia Rosalia tenia moltes coses per fer i facultats per fer-les; era de les persones que viuen en poblacions mitjanes, on tothom es coneix, que realitzen activitats que donen sentit a la seva existència, i arriben a edats avançades omplint de vida els seus anys. Malgrat que les seves tasques són cada cop més limitades, se senten útils i apreciades. Jo hauria dit que si no hagués estat aquell mal pas, la tia tenia anys per davant per gaudir de la vida. La tia Rosalia estava prou sana com per, cas d’haver agafat la grip estacional, superar-la enllitada uns pocs dies i alleugerir-la amb els remeis casolans tradicionals.

Pocs mesos després de la seva mort, vaig rebre una trucada de TV3 amb motiu de la següent campanya per la vacunació de la grip. Havien d’entrevistar l’endemà, en el tram final del telenotícies, el responsable del govern, un director general del departament de salut, crec recordar. En un impecable exercici periodístic, els va semblar adient, com a contrapunt, convidar un metge que en tingués una visió crítica. Em va semblar oportú completar la versió de la medicina oficial amb altres consideracions, donant a conèixer les objeccions i les alternatives. Al cap d’unes hores, una altra trucada va informar-me que, des del govern, s’havia refusat la possibilitat de contrastar la seva versió. I va fer bé, ja que, recent la mort de la tia Rosalia, no sé si m’hagués pogut estar, en el poc temps que tindria, d’il·lustrar les objeccions explicant el seu cas, fet que de ben segur hauria pogut dissuadir més d’un de vacunar-se. La televisió pública va donar doncs només la versió oficial, i així és com es va construint el pensament hegemònic.

Temps era temps. Avui fora impensable que un mitjà de gran audiència es plantegés donar veu a objeccions sobre les vacunes en plena campanya institucional. Les vacunes, totes, són bones per definició; més val prevenir que curar, tothom ho sap. Qüestionar-les està mal vist, ja que no tan sols protegeixen la persona vacunada, sinó també la col·lectivitat; poc li falta doncs, a l’objecció, per merèixer la consideració de delicte d’atemptat a la salut pública. Els col·legis de metges renyen als col·legiats que plantegen algun dubte sobre un tema que és gairebé tabú. I tot en nom de la ciència, d’una ciència molt esbiaixada que pontifica, que sostreu temes del debat, que dictamina el que està bé i el que està malament.

Ara bé, si hi ha una vacuna que es presti a controvèrsia és la de la grip. Jo mai no la he recomanat; tot serà que en morir em trobi en el més enllà algunes persones reclamant una negligència que va avançar el seu traspàs. Però més aviat em fa l’efecte que serà qui les han receptat que haurà d’afrontar unes quantes queixes.  

És una vacuna que mai no he vist clara pel fet de que, en ser el virus diferent cada temporada, protegeix només a un cert percentatge, dissortadament més a qui està sa que no pas a qui està delicat de salut, més als joves que no pas als més grans, tot s’ha de dir. El fet que no se sàpiga quin virus vindrà, que la vacuna no deixi immunitat permanent, és un gran inconvenient per la protecció del malalt, però que s’hagi de repetir cada any és un caramel, un filó pels fabricants. Per tot això, la vacuna és posada en qüestió per alguns metges, i de fet són molts els que no es vacunen, malgrat constituir un col·lectiu ben exposat. També entre els pacients trobes totes les versions: alguns asseguren que no s’han engripat des de que es vacunen, d’altres que mai no s’han vacunat tampoc l’agafen, però també hi ha qui refusa la vacuna a rel de que la seva administració els emmalalteix; uns es refien més de la seva immunitat natural, altres es malfien de la vacuna.

En mig segle d’existència, la vacuna només ha aconseguit fet pessigolles als virus de la grip. Com que està tan estesa la creença que la vacuna de la grip, com totes les vacunes, és medicina preventiva de la bona, no es tenen prou en compte les complicacions post-vacunals, entre elles les reaccions al·lèrgiques, pneumònia, alteracions de la coagulació, encefalitis, meningitis i malalties autoimmunes, és a dir, curiosament, algunes de les complicacions del CoVid-19. De fet, els seus símptomes són els mateixos o molt semblants als d’una grip complicada.

En tot cas, hi ha estudis que mostren que els vacunats de la grip no redueixen les seves visites al metge, ni les hospitalitzacions, ni la mortalitat. Els augments del percentatge de vacunats no disminueix els casos de pneumònia ni la mortalitat general. Més aviat sembla que a partir dels anys 80, quan es varen començar a generalitzar les vacunacions contra la grip va augmentar la mortalitat relacionada. De la tia Rosalia no va constar el paper determinant de la vacuna en el seu final: ni en el certificat de defunció, ni per la família, ni – i això encara fora més sorprenent – possiblement pel metge que la portava i que li aconsellà el vaccí; perpetuant la idea de que les vacunes, totes les vacunes, són essencialment beneficioses.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Rellena este campo
Rellena este campo
Por favor, introduce una dirección de correo electrónico válida.
Necesita estar de acuerdo con los términos para continuar

Compartir

Contenidos relacionados

Menú